S’ APARA EL TEMPS

Un relat de: Josep Llop Llop


S’ APARA EL TEMPS



S’apara el temps

quan estic amb tu

i després de molt desert,

tornes amb pell suau

i aigua ben fresca.



S’ apara el temps

- tinc sed -

i solca el meu ventre

pessigant la tendresa…,

que sense paraules es torna a fer i desfer

- poema -

escrit al teu cos i deixat anar,

viatger sense pressa,

punta de llança que forada un cop més el dubte !

...

- Viure !

...

Fusió sense temps a un cel sense terra,

glop,

claror,

ulls de menta...,

i la màgia fluint ...fresca, encesa...

serena.




Josep Llop.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer