Cercador
S’ APARA EL TEMPS
Un relat de: Josep Llop LlopS’ APARA EL TEMPS
S’apara el temps
quan estic amb tu
i després de molt desert,
tornes amb pell suau
i aigua ben fresca.
S’ apara el temps
- tinc sed -
i solca el meu ventre
pessigant la tendresa…,
que sense paraules es torna a fer i desfer
- poema -
escrit al teu cos i deixat anar,
viatger sense pressa,
punta de llança que forada un cop més el dubte !
...
- Viure !
...
Fusió sense temps a un cel sense terra,
glop,
claror,
ulls de menta...,
i la màgia fluint ...fresca, encesa...
serena.
Josep Llop.