Fràgil

Genial! si, la vida és fràgil i a vegades per més que ens hi esforçem no aconseguim trobar-li el suk.. "fem tant sol -si fem- el que no deixem per fer; i després, desfem." a vegades no vivim, sino que sobrevivim...
Però es que sovint, buscant la gran felicitat de la vida, ens oblidem dels grans petits instants que ens podem trobar pel camí..
Bé, que siiii, m'agrada la idea de que "mentrestant, la vida se'ns escorre entre les mans com un vas d'argila... fràgil", i nosaltres la deixem marxar, sense aixecar la vista i viure de veritat... gran frase!
ptunikus!
felicitats :)

que fa preguntes i fabrica respostes m' agrada
molt.
Endavant.

les petites coses de vegades són menys fràgils que les grans i hem de començar per a gaudir-les i així sabrem protegir i abonar les grans, per a que apareguin sense esquerdes.

Un poema molt ben construït.

Beset en verset

angie

Òndia, fa la tira que no xerrem eh?

Hola maco! Ara fa molt que no sé de tu... um... tot bé? Espero que sí...
M'ha agradat molt aquest poema, trobo que l'encertes en tots i cadascún dels versos...
L'enhorabona!!

Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

Cuida't!

Aquesta manera d'expressar la fragilitat de la vida, de tots els gests i intents de cada dia per donar-li sentit, per extreure-li tot el suc.... però sovint en perdem en futileses i absurds, en curses banals i paraules hipòcrites que ens duen a oblidar-nos de les coses més importants, de les que ens haurien de fer-nos aturar i començar de nou. Començar per les coses senzilles, per les persones que ens importen, pels somnis que ens il·lusionen.

Però, malauradament, moltes vegades...

"Fem tant sols -si fem-
el que no deixem per fer;
i després, desfem"...

Bon poema, Henry, una crítica molt enriquidora, aquesta que has plasmat tan bé!

Un petonet.

Debades la vida ens mira als ulls trista, com dient que no li fem prou cas...

Felicitats per aquest poema
... i per ser un TALP molt interessant ...