La llum del port

Un relat de: Henry

És a l'hora morta del capvespre que sovint
em passejo pel moll de la fusta,
quan el sol efervescent es desfà en les aigües del port
i les últimes gavines s'afanyen al recer
d'una altra nit sense tu,

que els residus de la ciutat del temps viscut emboiren
el reflex d'aquesta aigua estancada, i oxiden
el calidoscopi de la memòria.

També els fanals són capaços d'evaporar les nostres cendres
també deixar a les fosques les petjades.

Dins meu, però, roman encara la llum del port de dia
i el teu record.

Comentaris

  • m'ha agradat..[Ofensiu]
    Noia de vidre | 03-09-2006 | Valoració: 9

    ... mai havia llegit res teu.
    un relat breu però amb aquella sensació indescriptible, diria jo!
    una besada

  • Com un fotògraf[Ofensiu]
    iong txon | 02-09-2006

    …captures les imatges i els sentiments que evoquen per descriure l'harmonia d'un ambient, tan exterior com interior, ple de nostàlgia. M'agraden aquests poemes curts que fas.

    Per molts anys!

    Quim