Setembre

Un relat de: Henry

Després d'inhalar l'asfixia de la terra eixuta
ofegada per tempestes de nits de plors,

ulls desperts sense dormir
sota els llençols, sent

                                                del sol el batec de colors
que tinta sobre la teva ment en blanc. Viu
de debò, aquest somriure après de memòria. Pren
entre les mans de la terra el fang humit
d'aquesta costella que et falta.

I ja mai més que es faci fosc no tinguis por,
mira al cel;
hi tens la lluna
(la teva).

Setembre. És hora de continuar.

Comentaris

  • Un regal per amortiguar el dolor[Ofensiu]
    brideshead | 29-09-2005

    "Viu de debò, aquest somriure après de memòria".

    És un poema fantàstic, ple de suport i de recolzament i d'amor per una persona que ha patit i que segurament encara està patint i que patirà molt de temps. Però paraules tan meravelloses com les teves ajuden a superar els tràngols, els mals moments, sobretot perquè et sents acompanyat i descobreixes persones que, amb totes les seves ganes, t'ofereixen la seva abraçada, la millor, feta de paraules inoblidables.

    Una abraçada Henry..... m'agraden molt els números rodons, així que..... aquí el tens!

    Un petonet, fins aviat!

  • Bé, bé, [Ofensiu]
    Bruixot | 27-09-2005

    està bé el poema, sí....però, si t'he de ser sincer, em sembla que ho pots fer millor :-).
    M'agraden especialment alguns dels versos.
    Pren
    entre les mans de la terra el fang humit
    d'aquesta costella que et falta.

    Si, interessant, sugerent, però: quina costella em falta? Mmmmm he he he... Jo sóc un tot complet!
    L'última estrofa...no se... la trobo un pel massa tòpica.
    Ah, per cert, el poema del MP de la biografia, una mica "decadent", no? Pessimista, potser? Que estas en hores baixes?
    Jo estic crític, últimament, ja ho veus!

    Au, a veure si surt dels "càlculs ingenyierils" i et poses a la feina!

    Bruixot (Xaruc i Beneitò).

  • continuar endavant[Ofensiu]
    quetzcoatl | 18-09-2005 | Valoració: 10

    Una intel.ligent i preciosa manera de fer front al clima que minva (i fa minvar els ànims).

    Una poesia imperativa carregada de vitalisme i força; d'aquells que van bé en tot moment per recordar el camí que ens espera, la bellesa de la vida.

    Gràcies per plasmar-te en paraules i també pel teu comentari, també molt enèrgic.
    Tancar etapes pot ser trist a vegades, però obrir-ne de noves és sempre excitant... És hora de continuar.

    Gràcies, t'envio una forta abraçada!

    m

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 16-09-2005 | Valoració: 10

    amb quatre pinzellades has presentat la cara melangiosa d'aquesta tardor que comença, setembre...
    tens un estil original i propi, totes les paraules que uses són peces màgiques del poema, no en sobra cap...
    si jo sóc el ronaldinho tu ets rembrandt, van gohg, cezanne...
    una abraçada!!!

  • uauuu![Ofensiu]
    març | 16-09-2005

    Moltíssimes gràcies! No m'ho esperava. Merci, de debo. M'ha fet moltíssima il·lusió.

    Un petonàs!