Brusel·les

Hauríem passejat els últims dies d'octubre
pels majestuosos carrers de la ciutat, els parcs,
les places
i els jardins que tant fervent m'il·lustraves
a les teves postals;
le Cirque Royal,
le Grand-Place,
les Musees Roayaux des Beaux-Arts...

M'hauries ensenyat que existien les tardes de diumenge
i que havies descobert els núvols, els dies de pluja,
(oblidaves que solíem passar-los tombats, parlant-nos
al llit).

La vida, és feta d'uns quants detalls transparents,
però els importants caben en un sol full en blanc, i tu escrivies
amb lletra petita a la teva postal; una antítesi de silencis forçats,
un esbós de mentida als llavis.

Hauries dibuixat les nits al terrat, i les magnífiques vistes
de la ciutat als teus peus. (T'agradava sentir que ho podies tenir tot,
fins i tot

a mi).

Brusel·les, és la goma que esborra les promeses
a llapis entre tu i jo.