Cireres verdes

Com sempre, sorprenent-me cada dia més. Quin poema més tendre nin!! Les cireres verdes... a vegades deixen mal sabor de boca, espero que tu ho poguessis arreglar.
Ara fa molt que no sé de tu!! Tot bé? Espero de tot cor que sí.
Cuida't sempre molt ninon!! I si em necessites ja saps on sóc.

Mil petons i una infinitud de somriures per a tu nin!! T'estimo moltíssim!!

preciós...de debò....
genial...
mercès per tot...solet, que ets un solet!
un petó!
Sílvia

Quin poema!! M'ha trasmès tantes coses...desig, melangia, sensibilitat, delicadesa...Felicitats per aquest poema!! Me'l torno a llegir ara, a veure si encara li trec més suc!
Una abraçada de cirera,
AtzaVaRa

aquesta similitud que has fet entre unes cireres, encara verdes per ser menjades, i les ganes de gaudir d'aquest amor jove, tendre, fresc. Unes ganes d'estimació que no es volen fer esperar.

"No estàvem sols. Jo et tenia entre les mans, tu em tenies a mi. Els llavis, la polpa àcida que embolcalla el sucre fresc de la tendresa..." una imatge magnífica, extraordinàriament suggerent.

M'ha semblat un poema clar i precís. Amb quatre breus i belles estrofes has descrit tot un ventall d'emocions que desemboquen en un sentiment únic i immens.

Et felicito de tot cor. M'agrada moltíssim l'estil d'escriptura que tens. Senzill, serè i apassionat.

PS. Enhorabona per la crònica de la Trobada. Inteligent, amb aquell petit puntet d'ironia que la convertir amb una crònica simpàtica i deliciosa.

Un petonet, Henry, ho estàs fent de meravella!

Quan llegeixo els teus poemes somric. Acostumes a deixar clar el teu sentiment, però amb imatges obertes a la interpretació del lector. Altres vegades ets una mica críptic, i m'obligues a rellegir-lo per esbrinar algun cop amagat. Que no sempre trobo...Però sempre amb paraules precioses una radera l'altra fins al final del relat. Connecto amb el vocabulari que utilitzes.
Em va encantar coneixe't i ets com t'imaginava...però segur que tens coses amagades...Escoltes més del que sembla. Hi ets més del que se't veu. Ho vas demostrar en la magnífica descripció que vas fer de la T.I. (Trobada Improvisada)!
Fins aviat,
Cançó.

de sensacions i intuicions. A partir d'uns referents sintètics aconsegueixes suggerir més que evidenciar l'obvi. Senzillesa ben utilitzada per a un poema intel.ligent.

felicitats Henry

foster