Fotografia d'un comiat

Selecció de fotografies
Perdudes entre el blanc i negre i el color de Kodak,
Caixes aprofitades del súper, plenes d'una vida
A les acaballes.
Les cameres digitals no digitalitzen la nostàlgia
Com una camera reflex reflexa la veritat.

Les llàgrimes als ulls no son digitals,
Ni les discussions, ni la desconfiança,
Tenen l'analogia de la tristor i el trencament,
Fan olor de mudança.

Al pis buit quedaran les fotos de tots dos,
Potser s'emportaran alguna,
Però més pel record d'un paisatge d'estiu
Que pel paisatge interior d'una parella trencada.

El comercial de la immobiliària duia una camera digital
El dia que va anar a posar-los la vida en venda,
Va fer un click a la cuina i al bany,
Va preguntar quant en volien demanar,
I ells, mirant-se i sense dir-ho, només demanaven
Poder continuar sent amics.

Van fer els comptes nets,
I cadascú va guardar una foto mental del comiat,
Una foto de rodet i flash, res digital,
Una foto que encara no han revelat.