Fidelment

Jo treballo pel superdolentot, sí. És un tio intel·ligent, fort, d'aquells que es fan veure, sap? Sempre té projectes al cap, inundar ciutats, robar bancs, conquerir el món, bé, aquest tipus de coses que fan els superdolentots. I jo l'admiro, sap? L'admiro tio, i per això li vaig enviar el meu currículum, ja fa una pila d'anys, vaig veure un seu anunci al diari, quan tot just començava a despuntar dins del camp professional i tal, i des de llavors que treballo per ell, sap? i que és el meu amo i senyor, i em mana i jo l'obeeixo. M'agrada, a vegades faig hores extres, però bé, no hi fa res. Però clar, també hi ha aquest coi de superherois que l'únic que fan és posar-li pegues. Com si no tinguessin res més a fer. Això del meu amo, és vocació. El d'aquests suposats superherois, és... és... són ganes de tocar els collons, home. Però bé, no sé com s'ho fan, que sempre li acaben tirant els plans enlaire. Fa temps ja que li dic que, no sé, que hauria d'anar més amb compte, o deixar-ho estar directament i fer-se notari, que de fet ha estudiat per això, té el títol allà, al seu despatx de superdolentot, sap? Un despatx molt bonic, per cert, molt elegant. En fi, doncs jo li vaig repetint que ho deixi estar, a més, cada cop està més arruïnat, si ha hagut de vendre la seva màquina de matar multituds humanes i tot, amb com se l'estimava! Però res, ell orgullós i tossut, de fet crec que l'admiro per això mateix, sap? Per la seva tossuderia i orgull, per això li sóc fidel encara, i he tingut altres ofertes de treball, no es pensi, i que estaven més bé i tal, però res, jo al costat del meu amo i senyor, que la fidelitat és la fidelitat, i això va per sobre dels diners. És que això també m'ho ha ensenyat ell, t'has de mantenir constant amb el que tu vols, a ell no el sotmetran pas amb diners ni amb res, ell és malvat, un superdolentot com déu mana, i ho serà fins la mort. Fixi's com és que, malgrat fa dies que ni mengem ni dormim, ha dedicat tots els nostres estalvis i temps a dissenyar una estratègia per fer esclatar el món. I ja em dirà quin benefici li portarà, això! Ell, com li he dit, ho fa per convicció, i si les seves conviccions són aquestes, endavant i a ser conseqüents. Miri, de fet li explico tot això per distreure'l, ja que ell ara està apunt d'executar el pla. Crec que en res, premerà el botonet vermell, que el vaig pintar jo, sap? Espero sincerament, que aquest cop els superherois no es fiquin pel mig. Quina hora és? Ja? Doncs així, sento dir-li que estem a pocs segons perquè tot exploti. Set, sis, quins nervis, oi? tres, dos, un

...

No, doncs no ha esclatat, vaja, ja deuen haver tornat a venir aquell coi de superherois... És clar, ells no es cansen, només actuen en moments puntuals, i nosaltres elaborem plans diabòlics com formiguetes, sense descansar, sap?

- Vine a ajudar-me, mecagonlaputa, que no hi ets mai quan et necessito!!!

El sent, que em crida? Hi haig d'anar. Res doncs, encantat de parlar amb vostè, però el deure em crida. Vostè m'entén, oi, senyor policia?