FEIA DIES QUE ...

Un relat de: JOSEFINA

Feia dies que volia dir-ho. Finalment, avui m'he llevat amb ganes de fer-ho, però primer m'he pres la llibertat de fer tot allò que faig normalment : una dutxa, un cafè amb llet, posar menjar a la gateta perque em deixi tranquil.la, llegir els titul.lars de l'AVUI que rebo per internet ... i després m'he assegut en el sofà i m'he posat a pensar com ho diria.
No vull semblar una passada de moda, ni una radical patriòtica d'aquelles que quan parlen perden la raó per la forma d'explicar-se que no pas pel contingut del desig, Vull arribar a tots els sectors del nostre país i vull fer-ho des del seny (paraula maleïda) que ens caracteritza o al menys així s'ha dit durant molt de temps.
Segueixo pensant, mentra sona en el telèfon la senyal d'entrada d'un missatge, que em recorda que és dia laborable i que cal anar a la feina.
No tinc massa temps per escriure.
De totes maneres, haig d'aprofitar aquest moment per dir-ho : estic desorientada i ho dic clarament. No se benbe on situar-me dins d'aquest context de país nostre, que tant m'estimo, però que cada dia tinc menys clar cap on va.
Ja no se qui fa qué i sobretot perque ho fa. Ja no se on m'haig de posar per reivindicar allò que cal reivindicar en be del futur. Ja no se qui no es vendrà per un plat de llenties. Ja no se qui per fer-se veure és capaç de dir ximpleries i arrossegar uns quants fanàtics. Ja no se qué serà d'aquest petit país meu, que s'aixeca cada dia amb més desconcert, amb més timidesa, amb més passat i menys futur, si no hi ha un miracle.
Tenia ganes de dir-ho, a tots i cadascuna de les persones del meu entorn. Volia fer saber a tothom que si tots i cadascú de nosaltres no fem "alguna cosa" i no em pregunteu quina el nostre país es fondrà de pena, de malaltia, de desengany, de ... de tot i de res.
La Diada Nacional de Catalunya, arriba un any més. Posaré la senyera al balcó un any més. Aniré al Fossar, un any més. Farem entrega de Flors al monument a Casanova, un any més. Escoltaré i cantaré "Els Segadors", un any més. I en algún moment del dia o de la nit, pensaré que l'inventari final de la celebració, dona com a resultat que no ha servit per a res.
Espero , perque soc de les persones que seguim esperant, un miracle.

Comentaris

  • On es el Pastor?[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-09-2008 | Valoració: 10

    Ens manca el pastor!

    Som un remat abandonat i disseminat,
    sense pastor ni rumb,
    que va menjant el que troba, perquè no busca.
    i passa gana i sed, però sobreviu;
    que va brut i deixat, si no plou,
    que està malalt i trist, perquè no el cuiden.

    Avet

  • Ara apareix la paraula "perplexitat"[Ofensiu]
    lluisba | 10-09-2008

    Ara diuen que els catalans estem perplexes. Entenc aquest sentiment en el teu text.
    A mi, però, em sembla bé estar perplexe. Crec que venim d'una etapa llarga de creure'ns no sé què, i la perplexitat és el primer pas per pensar què som, però sobretot cap on volem anar.
    El país (la societat) ha canviat. Ha canviat molt. Les coses que valien fa 10 anys no serveixen de res i és molt bo que ens ho repensem.
    Les qüestions identitàries potser han servit, però ara em pregunto com fem que aquesta societat aculli i visqui en la diversitat sense haver de perdre res pel camí. És complicat, però no impossible. I la meva sensació és que ho fem bé. Sí, jo sóc optimista. Aquí hi viu un milió més persones que fa poc, i els seus fills van a l'escola, aprenen el català, i nosaltres aprenem a conviure-hi. I aprenem a ser tolerants amb els altres.
    Per mi la perplexitat és un bon primer pas cap a una nova manera de ser catalans.

  • T'expliques bé![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 10-09-2008 | Valoració: 9

    Quan he començat a llegir que estaves desorientada, he pensat que et passaba alguna cosa al cap, algun començament d'una malaltia, però veig que la desorientació que tens la tenim d'altres, jo no busco gaires remeis a aquests mals, potser soc molt conformista,jo gaudeixo de la diada i de tantes coses boniques que es fan al nostre pais. Crec que t'agradaria l'agenda que tenim el meu marit i jo per a demà. Vivim al Berguedà i no hem anat mai a visitar el Pi de les tres branques en cap acte politic, però si que anirem a les Roques de la Madrona "Fonollet" a fer el camvi de senyera acompanyat d'un berenar popular a base de coca i tastet, com en diuen aqui del "fuet" a la nit tenim cita a Gironella per a veure l'obra "Gironella i l'11 de setembre" Una interpretació excelent que fan alguns habitants de la població que te per escenari unes roques a tocar el riu Llobregat, allà hi tenen escenificat el fosar de les moreres, la masia de Gironella d'on van sortir-ne el homes per anar a lluitar a Barcelona, focs artificials que simulen bombes, una coral que ens cantarà els Segadors i que ens farà, com cada any posar d'empeus amb tota la pell de gallina. Ja noto que aquests actes no ens obren cap porta ni ens aclareixen res del nostre futur, però el passat te molta "palla" oi? Salutacions companya!

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

126194 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).