L'avi de tots colors

Un relat de: Joan Pau Inarejos Vendrell
L’avi és mort. Tant hi fa que li somrigui o que el miri amb indiferència o tristor. De cop ja no hi és. No soc per a ell. Res és per a ell. M’hi ajec al costat i recordo quan era petit i anava a casa seva de bon matí, i em ficava al llit entre ell i l’àvia, i remugaven, i després em feien un racó. L’avi era espigat i fumava cigarrets llargs. Duia jerseis de coll alt i em donava coses per col·leccionar. Ara està inflat, encongit i dur.

Em quedo adormit al seu costat i somio que l’avi és un galant de cinema. Fa d’espia, de mafiós, de cowboy. El meu avi ja no és el meu avi, és un prohom carismàtic, una estrella. Després somio que truquen a la porta, ve la veïna molt calmosa amb una safata, i l’avi es converteix sense més ni més en un home de massapà. La veïna li va tallant trossets de braç i els posa a la safata. La carn de l’avi és ocre i comestible. Somriu, no li fa res.

No li fa res, tot li està bé.

Desperto i l’avi està queixós. Em diu que està cansat d’estar mort. Que té mal d’esquena. Per distreure’l, el prenc a collibè i me l’enduc a veure muntanyes. Vés a saber quants quilòmetres fem, i jo no defalleixo, com si en lloc d’un avi portés un ocell fidel i lleuger, palplantat a l’espatlla. L’avi i jo arribem a un barranc a trenc d’alba i ens llancem junts al buit. En comptes d’estavellar-nos quedem mig flotant, i l’avi em dona fortament la mà perquè diu que se n’ha d’anar.

M’he de morir.

Passen molts dies i un matí me’l trobo a la muntanya. Que no t’havies mort? Va passejant un gos. El meu dubte roent, urgent, rebota contra la seva flegma. Somriu. Doncs no ho sabia, que m’havia mort. Sí que em sap greu… Es posa fonoll a la boca i llança una branca ben lluny perquè el gos hi vagi. No li agrada dir que està viu o mort, diu que això són coses nostres. Morir ja no vol dir res. No ens estavellem, quedem mig flotant.

L’avi no diu res i estic convençut que ho sap tot. Tinc ganes de preguntar-li un munt de coses, però només el puc veure de lluny. Tot i que va amb el pas calmat, no se’l pot atrapar de cap manera. Em fatigo de no arribar-hi mai. Corro i corro i trec el fetge per la boca, i només m’he mogut un pam. I ell va flotant per la muntanya pelada com un sant.

Desperto un altre cop al costat de l’avi. Està inflat, encongit i dur. Ve la veïna amb la safata però s’adona que ja no pot fer més massapà i se’n torna resignada, què hi farem. L’avi es va laminant com un pernil, va deixant un reguerall de pelleringues a terra. El rellotge li cedeix i cau. L’anell rodola. Veig com passen els anys en un instant, veig com es consumeix catastròficament. Li ha quedat una calavera rodona i lluenta.

Somicant, li pinto el crani de molts colors, l’omplo de terra humida i hi planto un gerani, li poso una bombeta i és una llàntia, li poso molsa i és la cova del pessebre, me l’emporto al mar i sura com una barqueta de cartró. Ningú sap que tinc aquest tresor ben amagat. Un dia vaig a casa seva, agafo el piló del morter daurat que tant m’agradava fer dringar de petit i percudeixo el cap del meu avi per comprovar si pot fer música. Sona un picaroleig profund i alegre. Ressona i ressona el crani de colors del meu avi.

Comentaris

  • L'avi és mort i això no es pot canviar[Ofensiu]
    Sara Serra | 31-10-2018

    És dura l'absència. Ja hi pots fer mil voltes, escriure relats i situacions, pensar, imaginar, recordar...

  • Què tindran, que els duem tant i sempre al cor?[Ofensiu]
    Mena Guiga | 31-10-2018

    Jo vaig recordar el meu al relat 'No podaré els cardenals mai més'.

    Però no és suficient...

    Haurien de ser mil relat ...o més.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joan Pau Inarejos Vendrell

Joan Pau Inarejos Vendrell

43 Relats

72 Comentaris

68418 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Periodista, locutor i guionista a La Xarxa. Ràdio i tele. Escric sobre cinema, art, filosofia, actualitat i viatges, a més de relats breus en català i castellà. Sóc un escorpí de Sant Boi de Llobregat, vaig néixer l’1 de novembre de 1983 i no, no és el dia dels morts

Podeu visitar el meu blog: https://pauinarejos.wordpress.com/