La primavera vegada

Un relat de: Joan Pau Inarejos Vendrell
La primavera vegada vaig pensar que estava somiant. No estava preparat per descobrir-te entre reflexos irisats esperant algú com jo. Des que em vas mirar per primavera vegada, sempre t'imagino voltada d’ametllers blancs, imprudentment despreocupada de què serà de nosaltres o quin temps farà demà. Sempre has tingut el do d’aparèixer quan menys t’esperàvem i més et necessitàvem. Després del llarg encongiment de l’hivern, sempre arribes tu.

Puc recordar l’origen de moltes coses, però tu, com vas començar? Un misteri sensual i inextricable, com el capoll de la rosa, envolta el teu principi últim. Hi ets sense cap necessitat, i, tanmateix, hi ets. La teva besada llarga ens deixa flotants i vulnerables, com un tronc que no sap que s'acosta a la vora de la cascada. Sense saber per què, tornem a tenir ganes de cantar, i la por de morir sembla un malson d’una mala nit. Pols que es desfà; llum viva que asseca el plor de la terra.

Per culpa teva, perquè ets una promesa de festa, dimiteixo de les meves obligacions melangioses i he de negligir les rutines ermitanes que tant m’havia costat de conquerir. Sempre t’ho fas anar bé per distreure’m amb el teu cant infantil, i no hi ha cap feina en aquest món que es pugui acabar amb la teva piuladissa al mig de tot arreu.

Quan estens la teva ombra rosada, els meus avis tornen a ser joves, i tot és com una promesa de diumenge multitudinari. El cel torna a ser prou ample per encabir-nos a tots. Avui et torno a trobar, o em tornes a trobar tu, no ho sé, i encara que ens coneixem cada bri de cos, encara que ens podríem reconèixer amb dits amants de cec, sempre és com la nostra primavera vegada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joan Pau Inarejos Vendrell

Joan Pau Inarejos Vendrell

42 Relats

70 Comentaris

65055 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Periodista, locutor i guionista a La Xarxa. Ràdio i tele. Escric sobre cinema, art, filosofia, actualitat i viatges, a més de relats breus en català i castellà. Sóc un escorpí de Sant Boi de Llobregat, vaig néixer l’1 de novembre de 1983 i no, no és el dia dels morts

Podeu visitar el meu blog: https://pauinarejos.wordpress.com/