Fàcil

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Què senzill, potser, seria
Canviar la mirada per aigua,
I fluir lent pel teu perfil,
Acaronant-te i fent créixer en tu
Camps de civada.

Què fàcil resultaria,
Embolcallar l'aire amb seda verge,
Per posar-te'l de vestit
A la nit,
Per adormir-te.

Què simple, potser, seria,
Fer de la vida un petó
Que de perenne esgarrifança
T'esborronés la pell.

Seria, potser, ben fàcil,
Si la teva veu,
De ploma blanca i carn nua,
Amb un sospir,
M'ho demanés.

Comentaris

  • preciòs i colpuidor[Ofensiu]
    GATBLAU | 19-11-2006

    quant més et llegeixo més m'agrada el teu estil. Ho continuaré fent.

  • dificil[Ofensiu]
    fadeta | 05-06-2006 | Valoració: 10

    és tan fàcil escriure, que senc que no trobe paraules per dir el qeu estic sentint, el que he sentit després d'aques fàcil, i encara que semble antagònic, m'és dificil resumir, expressar, el que m'acabes de fer sentir. Una suau goteta d'aigua a brollat dels meus ulls, per caure galta avall, que finalemnt la camiseta ha eixugat...
    gràcies sergi!!

  • Capdelin | 13-05-2006 | Valoració: 10

    bstial! Genial!
    Té el poema un aire de romanticisme modern, un aire de Bécquer-2006, un tacte gens agressiu d'oferiment diabòlicament innocent i poètic amb la suau ironia de tornar fàcil allò tant i tant difícil com el somriure adient, el petó no obligat, el demanar que t'estimin...
    felicitats, mestre!
    una abraçada

Valoració mitja: 10