Exclamació

Bon relat. No estic d'acord amb el que dius...jo crec que les coses, el viure, és ple de simplicitat.
Valoració conceptual: M'aporta i enriqueix.

Bon relat. No estic d'acord amb el q

És veritat, estava avorrit fins ara que he llegit tot el que s'hi pot posar dins un signe d'exclamació! És fabulós, no ho sabia pas que s'hi pogues encabir tanta fantasia.

I el punt t'ha sortit rodonet com un cigronet!!

Moltes gràcies, que et vagi tot molt bé.

Un petó

Hi el context i hi ha la forma. La forma és deforma formalitzant la formació. El context és el text.

Hi ha la forma. La forma és un crit i a fora es dibuixa un món que no en té, de forma. I a sota el punt, que no és a part, tot i que viu a fora, on no n'hi ha, de forma. I és des-forma.

El context és el text. I el text és un seguit de cagadetes de mosca sense sentit però amb sentiment. O amb sentit però sense sentiment. O amb ment i amb sentits, ulls i dits i alguna altra cosa.

Café sense cafeina. No fa al cas, però m'ha agradat recordar-ho. També hi ha el té, el roibos, que no és un te però ho sembla, com el teu signe.

El que de veritat importa no porta a enlloc, però cal recordar-ho. Que sí que fa al cas, i si no el fa tampoc importa.

Obrir la porta. No hi ha ningú. Tancar la porta. Hi ha algú.

M'ha caigut un martell a sobre el peu.

!

originalitat i un missatge clar que sorgeix a través del signe i sobre tot dels mots. Sí, hauríem de provar de sortir del cove i posar els peus fora de l'estora, ni que fos de tant en tant. No sé si al final hi hauria café per tots però hauriem de trobar la manera de fugir d'aquest individualisme estrany que ens ofega.
Una abraçada

Bonic i reeixit exercici!
Imagino que has passat una llarga estona per arrenglerar els mots d'aquesta forma. La forma, però, apunta bé cap al missatge.
No hi ha cafè per a tothom... Segurament tens raó, sobretot si tots ens asseiem a la nostra estora, la que tant ens ha costat teixir, si ens amaguem al nostre cove, que tant ens ha costat mantenir. Segurament valdria la pena fer l'esforç de sortir del cove, de posar els peus fora de l'estora. De fingir que hi ha cafè per a tothom, i actuar en conseqüència amb aquesta ficció.
Una abraçada,
franz

l'imprimeixo, el vull llegir més d'una vegada. Vull entrar a l'ànima del poemea, trobarme'l i mirar-nos cara a cara, fit a fit. No te'l comento només el puntuo. Tornaré...

onatge.