El Saloon

Un relat de: Pau Mora

Gràcies pel whisky senyor. Això es mereix una bona història, a mi m’agrada correspondre amb la gent que es comporta com cal. Així que escolteu bé perquè us explicaré com, en una ocasió, vaig perdre dos barrils de roure plens del millor whisky filtrat al carbó.
Sí senyor. Això va passar a Blackassville, a setze milles de la frontera travessant el desert cap a l’oest. Jo era el propietari del Saloon però eren mals temps. Blackassville ja tenia més morts que vius; quaranta quatre morts i només quaranta vius contant-hi a les putes de l’hotel i a un maleït comantxe borratxo. Els duels a revòlver sota aquell sol de l’infern, eren el pa de cada dia. Ieeeahi!
La banda de quatrers de “Johnny el gos” va penjar a la forca a l’últim xèrif i tenien atemorida a tota la població. Sempre hi havia baralles, robatoris, violacions i assassinats a sang freda; tal com ho dic. Eren la pell del diable, recordo que van disparar-li a un cavall només perquè es va cagar sobre les botes de pell de serp de “Johnny el gos”. Que per cert abans pertanyien al xèrif que encara penjava sense ulls. Els voltors de Blackassville estaven masa tips ja, oi que m’enten? Per on anava? A sí.
Quan la silueta d’un misteriós foraster va trencar l’horitzó amb un colt a cada costat i un winchester a la sella, la gent de Blackassville es va tancar a les cases barrant portes i finestres. Sí senyor.
El nouvingut va lligar el seu cavall tacat davant del meu Saloon, va entrar i es va fer el silenci més absolut. Ieeeahi!
Va escopir el tabac que li quedava a la boca i va demanar un whisky. El cambrer, o sigui jo, va servir-li mig got i li vaig preguntar —Està de pas cap a Mèxic, amic?
Però el foraster va respondre sense dir res, sense moure ni un muscle, sense cap expressió, només amb una mirada assajada.
Des de la taula de pòquer, amb el rostre a l’ombra, “Johnny el gos” va voler saber qui era aquell foraster i li va dir: —Eh, tú! Imbècil! Et dius imbècil, oi? O tens algun altre nom de neneta? Estic parlant amb tu, foraster!
I tant que sí, ja ho crec que va anar així. Em prendria un altre whisky, tinc la gola seca, sabeu? Doncs el foraster va beure’s el got d’un glop, així, i ah... Bon whisky, sí senyor. Per on anava? A sí, llavors el foraster, sense girar-se però mirant pel mirall de darrera el mostrador va moure els dits de les mans fent-los petar i amb veu greu va dir: —No és de neneta. El meu nom és Billy. Però tothom em coneix com “Billy El Nen”.
No va tenir temps de pagar-me el whisky. Suposo que al rebre el primer tret ja va ser massa tard. “Johnny el gos” i els seus homes van clavar-li més de setanta bales a aquell pobre desgraciat que es volia fer passar pel famós “Billy El Nen”. Van deixar-me el Saloon de Blackassville destrossat completament; els vidres, les cortines, les làmpades, el mirall i el piano tot ple de forats. Jo em vaig tirar al terra i si no fos perquè estava sec m’hauria pixat a sobre. I el pitjor de tot és que es van carregar totes les ampolles de whisky i dos barrils portats des de Tennesse. Així que no vaig dubtar-ho ni per un moment, aquella mateixa nit vaig fotre el camp i vaig creuar la frontera. Oi que sí, Lupita? Ieeeahi!













Comentaris

  • Boníssim relat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 30-09-2012

    Aprofites molt bé els tòpics del Far West per transportar-nos fins allà.Trobo molt difícil treballar amb temes tòpics sense ser esperpèntic. M'ha encantat!

  • Molt bo[Ofensiu]
    Escandalós | 29-09-2012 | Valoració: 10

    Un relat que sorpren per estar ambientat al far-west i per detalls com la falsa identitat de Billy el Nen o com el "Ieeeahi" que no s'entén fins a l'última línia. Divertit i ben escrit.

  • Far-west, per què no?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-09-2012 | Valoració: 10

    M'ha encantat llegir un relat del far-west com a protagonista. La màgia d'aquest entorn sempre m'ha captivat. Recordo quan de petit vaig anar un cop a aquell poble que hi havia a Esplugues, al costat de l'autopista. Era una reconstrucció perfecta d'un del far-west. I aquests records perduren molt. M'ha agradat molt llegir-te de nou. Una abraçada!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pau Mora

Pau Mora

32 Relats

98 Comentaris

30639 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Descriure's a un mateix em sembla fals i/o pedant. Si menys no, subjectiu, així que el que dic és que estic content d'haver-me conegut.
M'agrada la gent, encertar-la en la elecció d'un llibre(sense que això suposi res de res), jugar, jeure a la gespa, fer castells a la sorra, pintar, dibuixar, escriure, caminar, respirar, pensar, treballar, fer esport, el futbol, veure els partits del Barça, mirar la tele, el campionat de motos, la música, la dansa, el teatre, l'ordinador en general(m'apasiona el Photoshop), la Tècnica Alexander, l'Aikido, el Shiatsu, el Tai-chi, el Ioga, descansar, fumar, la cervesa, el pernil, el pa amb tomàquet, la xocolata, el talladet, els festucs, la paella, la fideuà, els cargols a la llauna, les crispetes i depenent de la peli, el cine. Fins que algú em defineixi, de moment si m'intuïu ja m'està bé.

Els meus interessos
M'interessa l'art, la imaginació.
M'interessa l'actualitat fins a un cert punt.
M'interessa el futur com per curiositat.
M'interessa la política, els polítics no.
M'interessa Catalunya i el món.
M'interessa i m'importa la salut.
M'interessa la vida, els amics.
M'interessen els meus fills.


http://paumora.blogspot.com/
http://blogs.e-noticies.com/pau-mora--disfresses/


Agraeixo molt els elogis però més les crítiques constructives. Gràcies.