Ara mateix

Un relat de: Pau Mora

Diuen que va ser un savi hindú, RishiParashara Sakti Dwaypayana qui va “netejar” e iniciar a Claude R. Monfils.

Claude R. Monfils, va néixer(1901) a Surgères, França, va viure setze anys a la Índia i vint i dos a Nepal però va passar els últims anys de la seva vida viatjant sempre entre Filipines, Japó i les illes del Pacífic. Només va tornar a França una vegada, a París, invitat pel Primer Ministre François Mitterrand durant la visita de Yasir Arafat i el llavors ex-President dels Estats Units Jimmy Carter.

Monfils tenia un poder mental extraordinari. La gent que el va conèixer personalment diuen que podia entrar en la ment de les persones i dirigir les seves emocions amb fins sanadors. De fet, expliquen moltes altres coses que no vull ni enumerar per lo fantàstiques e impossibles que semblen. Els adeptes, que vaig tenir el gust de conèixer en un seminari Zen a Iwama, Sato i Mikuio Nakamori, anomenen els fets extraordinaris del mestre Monfils com Ki-mimi-monogatari que traduït més o menys seria “relats vitals a cau d’orella” o simplement “secrets de miracles”.

Monfils alternava la vida ascètica amb causes concretes que ell considerava “la seva missió” entregant-s’hi absolutament. Aquestes “missions” tant podien ser solucionar conflictes o accions que podien durar tant un moment, com unes hores, uns quants dies o inclús mesos. A vegades només eren paraules; sovint eren mantres, simples respostes o sentències però també era un gran orador i narrador d’històries que segurament s’inventava ell mateix. Els fets normalment eren una imposició de mans però asseguren haver-lo vist extirpar tumors cancerígens únicament amb les seves mans i sense produir cap ferida. Va guarir a milers de persones gairebé fins el dia que va morir a l’edat de noranta-sis anys al monestir de Nara al Japó. I dic “gairebé” perquè sis dies abans ell mateix va predir la data exacte de la seva mort i no va atendre més visites. Va dir que moriria “de pena” perquè Rishi Tanu, el seu principal deixeble, havia estat afusellat a Corea del Nord tal com el propi Monfils havia predit. Es tractava del samoà Tanunafili, a qui Monfils havia nombrat com a successor. L’episodi de la mort de Rishi Tanu va ser considerada com un acte de màxim compromís amb la humanitat, i en l’actualitat, la seva imatge i la de Monfils solen anar representades juntes.

Monfils va tenir gran influència en tot el Pacífic Sur, sobretot a micronèsia. Se li atorga el mèrit d’influir en el governs de Tonga, Vanuatu i Fiji per abolir la pena de mort. També va participar en els tractats de pesca entre Austràlia, Nova Zelanda i Japó. I també consta la seva signatura en la independència de Kiribati i la de les illes Jarvis. Moltes d’aquestes illes tenen poblacions que s’anomenen Monfils, Rishi Monfils, Claude, Tanu o MonfilsTanu en el seu honor. Actualment, els seguidors de Rishi Monfils i Rishi Tanu s’agrupen sota el nom de “Ai-no-monogatari jin” o “Els narradors de l’amor” encara que no hi ha cap cap que destaqui per sobre dels altres i hi han múltiples escissions.



Jo ho tinc assimilat com un record molt integrat. Potser només va ser un somni o algú que em va explicar fa molt de temps un conte infantil. No sabria dir-ho del cert. El cas és que m’ha tornat a funcionar. És una recepta gairebé màgica per conèixer-se millor i que no sé transcriure exactament però més o menys fa així:



L’ésser que camina, paral·lel al seu camí, arribarà igualment al seu destí.



Un llarg bastó és una bona eina.

Aprofitar els dies de claror i brisa fina,

per escoltar què diu el vent.

Sense cap pressa, respirant.

Sempre es bo mirar l’aigua del rierol al travessar el pont.



Ja arribaran les muntanyes.

No cal mirar lluny.

Primer cal fer els prats.

Gaudint de les ombres intermitents

de la filera d’arbres del marge.



Amb el cap cot,

podem mirar les passes.

I afluixar el ritme.

Seguint caminant,

tranquil·lament.




Si aixequem el cap veurem una antiga casa de pedra.

I si volem podem anar-hi.

La porta està mig oberta.

Podem quedar-nos fora o entrar-hi.

Notarem que els nostres peus s’han aturat.



No hi ha massa llum però veiem unes escales,

que pugen al pis superior.

Només son alguns graons.

Ja que hi som pugem-hi.

Vigilant a on posem els peus.



Una cortina barra el pas.

No sentim cap soroll.

No hi ha ningú.

Corres la cortina.

Hi entres un peu i després l’altre.



Poc a poc es va fent la llum

és una sala gran

i descobreixes coses del passat.

Enteranyinades i amagades amb llençols.

Andròmines plenes de pols.



Un dibuix et crida l’atenció.

és una pintura emmarcada, un quadro a la pared.

Amb més llum ho veuràs millor.

És un paisatge vagament familiar

que creies oblidat.



Hi ha un personatge pintat,

algú que et saluda.

Si t’hi fixes el reconeixeràs.

Té quelcom a l’altre mà.

És un manuscrit.



Te’l mires amb lupa

i descobreixes unes lletres.

Vols llegir-ne el títol.

Hi apropes una espelma i descobreixes

el teu nom gravat en lletres daurades.




Bufes suaument per treure’n la pols.

Hi passes el dit per sobre i amb l’ungla veus que es pot obrir.

és la teva biografía amb pèls i senyals.

Oberta per la data actual.

Estàs llegint el teu present.



No pots evitar llegir el teu futur proper

i tens una agradable sorpresa.

Ara ja saps què passarà immediatament

I ja saps què has de fer perquè es compleixi,

inevitablement.



Respira fons.








Comentaris

  • Salutació[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 23-04-2012



    Molt bona diada de Sant Jordi!!!

    Gemma

  • Pas a pas...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 06-02-2012 | Valoració: 10



    Així he entés el teu poema, no cal correr, no hi ha pressa, anem seguint el camí tal com ens dicta l'esperit, tot i que, a l'hora de poder descobrir el futur que tenim al davant, crec que hi ha de pesar molt la valentia!

    M'agradat molt.

    Gemma

  • La força de caminar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-01-2012 | Valoració: 10

    Hola Pau ! He llegit el teu Relat i m'agrada molt aquesta frase:
    "L’ésser que camina, paral·lel al seu camí, arribarà igualment al seu destí."
    És molt certa i engrescadora. El paral-lel molt suggerent. !
    Gràcies pel teu comentari al meu Relat.



  • Molt bonic[Ofensiu]
    jpmerch | 25-01-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat, sobretot el poema.

  • Molt de gust de llegir-te.[Ofensiu]
    Persona | 25-01-2012

    Hi tornaré.

    DE moment fascinat pel personatge de Claude R. Monfils. L'he cercat per internet i tot, dedueixo que és una creació. ( i si no vaig errat prou engrescadora. M'ha tingut una bona estona entretinguda).

    El poema, de moment interessant, em manca ara temps i serenor per entrar-hi, per descomptat que hi tornaré.

    Doncs això: Molt de gust de llegir-te. (continuarà)

  • Gràcies,[Ofensiu]
    Núria Niubó | 25-01-2012 | Valoració: 10


    Una acurada descripció i un bonic poema , o pensament...

    He sentit una gran serenor en llegir el poema.
    És com si algú et guies pel camí de la teva vida. Molt bonic.

    una abraçada plaent,
    núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pau Mora

Pau Mora

32 Relats

98 Comentaris

27566 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Descriure's a un mateix em sembla fals i/o pedant. Si menys no, subjectiu, així que el que dic és que estic content d'haver-me conegut.
M'agrada la gent, encertar-la en la elecció d'un llibre(sense que això suposi res de res), jugar, jeure a la gespa, fer castells a la sorra, pintar, dibuixar, escriure, caminar, respirar, pensar, treballar, fer esport, el futbol, veure els partits del Barça, mirar la tele, el campionat de motos, la música, la dansa, el teatre, l'ordinador en general(m'apasiona el Photoshop), la Tècnica Alexander, l'Aikido, el Shiatsu, el Tai-chi, el Ioga, descansar, fumar, la cervesa, el pernil, el pa amb tomàquet, la xocolata, el talladet, els festucs, la paella, la fideuà, els cargols a la llauna, les crispetes i depenent de la peli, el cine. Fins que algú em defineixi, de moment si m'intuïu ja m'està bé.

Els meus interessos
M'interessa l'art, la imaginació.
M'interessa l'actualitat fins a un cert punt.
M'interessa el futur com per curiositat.
M'interessa la política, els polítics no.
M'interessa Catalunya i el món.
M'interessa i m'importa la salut.
M'interessa la vida, els amics.
M'interessen els meus fills.


http://paumora.blogspot.com/
http://blogs.e-noticies.com/pau-mora--disfresses/


Agraeixo molt els elogis però més les crítiques constructives. Gràcies.