Et trobaré molt a faltar

Un relat de: joomateixaaa
Una  llàgrima lliscant pel teu rostre, senyal de dol pel meu camí.

Però em sentia afortunada, encara que aquest cop, no era gràcies a mi. La gent entusiasmada en el gran treball que havies fet. I tu, tendrament i nerviós, com sempre, no vas poder amagar la teva alegria, els teus sentiments, la llàgrima, la teva enyorança cap als antics temps.

I ella baixava. Just en aquell moment em vaig girar, ni havia pensat que podries estar així. Què et passava en aquell moment pel cap, la nostra gran cosa meravellosa, com tu en sols dir?

Ells aplaudien, tu t'emocionaves i jo et mirava. M'encanta veure't així. La llàgrima era d'emoció, d'orgull propi. Un senzill i modest gest de dolçor que invaldia el teu ser en aquell moment.


No t'ho he dit mai, per això t'ho dic ara, encara que, segurament mai ho llegiràs:

Ets fantàstic. Et trobaré molt a faltar❤️

Comentaris

  • Com la seda[Ofensiu]
    Nil | 07-06-2017 | Valoració: 10

    Fins ara no havia llegit pas el teu escrit el qual has inclòs dins l'apartat d'assaig. He hagut, t'he de dir, de fer marxa enrere per verificar-ho ja que en llegir-lo creia que estava llegint un poema: "Una llàgrima lliscant pel teu rostre, senyal de dol pel meu camí." Ja aquesta primera frase conté tota l'essència, colpidora, per treure'm el barret i dir-te: meravellós! La resta del relat ja llisca tot sol dins aquesta llàgrima que conté una forta dosi d'emoció i creativitat narrativa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joomateixaaa

joomateixaaa

23 Relats

8 Comentaris

8259 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Escriptora entre ruÏnes d'un planeta explotat. Estudiant de la vida.

Penso que penso però no sé si penso.

SOM ART.