Et trobaré molt a faltar

Un relat de: joomateixaaa
Una  llàgrima lliscant pel teu rostre, senyal de dol pel meu camí.

Però em sentia afortunada, encara que aquest cop, no era gràcies a mi. La gent entusiasmada en el gran treball que havies fet. I tu, tendrament i nerviós, com sempre, no vas poder amagar la teva alegria, els teus sentiments, la llàgrima, la teva enyorança cap als antics temps.

I ella baixava. Just en aquell moment em vaig girar, ni havia pensat que podries estar així. Què et passava en aquell moment pel cap, la nostra gran cosa meravellosa, com tu en sols dir?

Ells aplaudien, tu t'emocionaves i jo et mirava. M'encanta veure't així. La llàgrima era d'emoció, d'orgull propi. Un senzill i modest gest de dolçor que invaldia el teu ser en aquell moment.


No t'ho he dit mai, per això t'ho dic ara, encara que, segurament mai ho llegiràs:

Ets fantàstic. Et trobaré molt a faltar❤️

Comentaris

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: