Solitud i pas del temps

Un relat de: joomateixaaa
I les gotes queien lentament però sense pausa.
Ella, allà, sota l’arbre, asseguda, trista, sola, indefensa, vella... Ja no li importava sentir-se xopa, ja no n’estava per aquestes coses, tant li era ser o deixar de ser alguna cosa: ella fluïa.

Els seus ulls fixats en el terra, profunds, sincers, sense ànima ni cos: només presència.
El seu relat, en mil mons diversos sense connexió entre ells, en mil pensaments ombrívols , en mil moments que havia i que mai hauria viscut. Però res d’allò li era suficient. Només podia esperar.

Només podia esperar que passessin. Esperar que ningú recordés que quelcom canviava aquell dia. Ella, allà, sota l’arbre, asseguda, trista, sola, indefensa, cada cop més vella... Aquells records li perduraven; però per poc temps mantindria aquell estat d’absència d’estima. Per poc temps contemplaria les famílies unides, volgudes, estimades, completes, plenes; per poc temps hauria de fer aquell gran esforç per oblidar-se de la seva solitud; per poc temps celebraria aquell dia, aparentment feliç, d’aquella manera tan poc digne, sense interrompre.

I les gotes queien lentament però sense pausa. Ella es calmava, consolant-se amb deliris. Les altres gotes també es pausaven lentament, ja havien profunditzat en les arrels d’aquell terra.

Comentaris

  • Bon tast de poesia[Ofensiu]
    Nil | 09-08-2020 | Valoració: 10

    He de confessar que a vegades em cota copsar la història d'un poema, però tant se val!. Tant se val!, en aquest bell poema teu amarat de tristesa. Un poema que arriba a tocar el cor i l'ànima, a sentir-te protagonista i alhora víctima per de cada paraula que exhala. I és que la solitud forma part inherent de la condició humana. Enhorabona per aquest tast de bona poesia. Nil.

  • L'ESPERA LI MANTENIA TRISTA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-07-2020 | Valoració: 10


    Hola bona tarda...

    Bon relat i molt original, on si és "biogràfica", és una història molt trista... on la protagonista està molt compunyida...
    Molt entretinguda de llegir. Enhorabona, joomateixaaa.
    Salut i cuida't... que aguaita el coronavirus...!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: