Cercador
Sense inspiració...
Un relat de: joomateixaaaJa ni la poesia inspira, ni la bellesa ni res en aquest món. Saber i sentir que abans quelcom valia la pena i de sobte tot s’ha fos. L’art davalla del cel, mes de vegades no es presenta en l’ànima apropiada en el moment precís i necessari. Ja res té sentit, la llum ha estat massa vista i ens ha cegat del tot. El futur, la individualització, res és soluble en aquesta profunditat plena de dol. I, falta d’esma, el temps no té perdó i ens consumeix a poc a poc. Por de publicar per no disminuir d’honra el passat gloriós. Pànic d’escriure. Sentir repressió.
l´Autor
33 Relats
27 Comentaris
17904 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Escriptora entre ruÏnes d'un planeta explotat. Estudiant de la vida.Penso que penso però no sé si penso.
SOM ART.
Últims relats de l'autor
- I què és?
- Quan jo creia en tu
- Solitud i pas del temps
- Et recordem sempre, però avui més
- Càndid Sans
- Càndid Sans
- Gotes d'enyor
- Feix de paraules importants per no dir-te'n unes
- el sentit
- Sense inspiració...
- Ausiàs March
- Escric
- La teva cançó
- Petit relat del temps i tot plegat (les obligacions i això que tu ja saps)
- Tu