I què és?

És una cosa que no es pot explicar. Per més que ho intentis, ho saps, només quan ho tens al davant. De sobte mires al teu voltant i els ulls només veuen un retrat. Què ha passat? Tots els capítols que hem anat vivint han anat marxant. Tan sols un encant s’ha quedat.

Maleït sentiment de misèria, misericòrdia i innocència. Traieu-me d’aquesta maledicció. Només malpensa, no reflexiona. No serveix de res no pensar-hi o distreure’s amb volàtils afectes: ens traicionen. El desig, el sacrifici, la voluntat la valentia d’haver-ho donat tot... D’això ningú ens n’allunya, ningú és prou fort per defugir del record i voler abstenir-se’n: d’aquell valor de voler viure, de voler volar, de poder lluitar.

Lentament, com exhalen les fulles caduques mires al passat i, si t’atreveixes, escoltes el teu cor, ho sabia des del principi però mai se’n va adonar. Fins que va ser tard, però, encara és tard? Tant de bo que demà ens despertem i ho puguem tornar a intentar. La manera com et fa sentir és la sensació més especial que un ésser hagi pogut tastar. Baconades... La vida només fa mal.

I seguim, això sempre, sempre seguim. Tant de bo poder dedicar-te més paraules però els sentits se’m paren en pensar-te. La vida t’ha portat com a lliçó per aprendre, no per viure’t.
Demà, veurem què passa, no hi ha res a fer, només anar fent. Però, i tu, com estàs?