Ausiàs March

Un relat de: joomateixaaa
I de ser la reina em sento com Ausiàs March. El neguit em transcorre per dintre i la foscor em crema les entranyes però no vull saber la veritat. Si és cert el que em penso, que per senyals es pot fàcilment suposar, puc entendre que recauré en un pou obscur on no seré res més que pols, negra, bruta, pobra, ignorant, talossa...

I si l’esperança em guarda, mirarem de formar una espècie de bombolla de dolor, de tristesa, de por, de penediment i de pena sense cap mena de companyerisme adequat per cap moment.
I si es perd, ja ens haurem perdut del tot.

La curiositat ens mata però no volem saber una veritat desconeguda. El problema d’intentar-nos conèixer, és que la gent del voltant madura, sense deixar-nos temps a ser lliures ni a respirar plegats.

I és trist i innacceptable però pot ésser cert.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joomateixaaa

joomateixaaa

23 Relats

7 Comentaris

7376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Escriptora entre ruÏnes d'un planeta explotat. Estudiant de la vida.

Penso que penso però no sé si penso.

SOM ART.