Estúpid incoherent

Un relat de: Xocolata i sucre

Explicacions i sempre explicacions, no ho entenc. Se m'entela la ment. Se'm transforma en el tel de la llet quan està massa calenta, llefiscós i ondulant, sense sentit. Llavors la raó em desperta com la cullera absorbint la llet coagulada de la superfície del got, un got que brilla per la llum que el reflexa però que, per sí mateix, no té cap mena de brillantor. Llis i transparent. Podria comparar-me amb aquest got però no ho faré, no sé exactament per què però no m'hi sento identificada. Millor. Jo no sóc un got. Transparent i buit, només ple d'allò que hi posen. En ús o en desús, però sempre un got. I si obríssim l'armari del gots en trobaríem mil, tots juntets i iguals, l'un al costat de l'altre col·locats en fileres. I jo no vull ser un got de merda.

De merda perquè ballen al so de les culleres de cafè, i dels terrossos de sucre moreno, i de l'aigua freda de la nevera. No intentaria pas usar-los de fregall del lavabo o de pinça per la roba, però m'agradaria provar-ho, seria divertit. I estúpid. Tant estúpid com jo, imaginant-ho a la meva ment entelada per la llet massa calenta dins un got massa transparent per ser utilitzat de coixí. Tot massa estúpid i incoherent. Tot pensat potser massa de pressa com per haver-me parat a donar-li algun sentit.

Comentaris

  • nota de l'autora[Ofensiu]
    Xocolata i sucre | 04-05-2007

    és tant cert que no tot el que veiem és real o disposa de sentit com que tampoc som capaços de percebre tot el que seria real, i ple de sentit. Però també és cert que tenim estipulada la nostra realitat d'una manera imperturbable, que ens sembla correcta, i juguem a creure'ns que si tergiversem les coses acaben perdent el sentit inicial, i ens agafa mal de cap. i de fet, és el que ens passa.


    Ens capfiquem en creure només el que veiem quan ni tan sols sabem si l'altre veurà el mateix que nosaltres, si sentirà la mateixa olor i assaborirà els mateixos gustos, quan de fet, tot allò que veiem, està allà perquè volem nosaltres.

    Gràcies per dedicar-li un temps a comentar els meus relats, m'encanta conèixer la visió dels demés. i per cert Vicent, li faré una ullada al llibre de Sartre que m'ha semblat molt interessant.

    Un petó i a seguir treballant!

  • El qué[Ofensiu]
    Melcior | 30-04-2007

    per tu no té cap mena de sentit , no vol pas dir que no en tingui per un altre , i al inravés , qui ha dit que lo correcte es el que veus.
    Fantasía i endavant!

  • l'home d'arena | 05-02-2007

    A mi, en canvi, m'agrada veure con la llum juga amb el vidre del got quan entra per la finestra, i fer música dolenta amb les culleres, i riure quan la puta galeta es trenca a penes mullar-la, i beure només cafè sense llet... i pensar que si més no... totes aquestes bajanedes, tal volta li han arrencat un somriure, senyoreta.

    A més, vosté té un do i li agrairia que no deixara d'escriure.

    SALUT, ensucrada!

l´Autor

Foto de perfil de Xocolata i sucre

Xocolata i sucre

9 Relats

28 Comentaris

10333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
posats a parlar de mi, seré breu doncs no porto gaires anys en això de la vida...

sóc jove i estudio teatre des de fa quasi sis anys. El teatre és una de les meves passions, i flota al costat del dibuix i l'escriptura. sempre intentant expresar lo inexpresable a través dels medis que m'han estat otorgats.

La meva vida és bastant corrent, composta de feina i interpretació, mesclades amb una bona dosis de somriures i turbacions, bogeria i lucidesa. Interpretar m'ajuda a escopir la bogeria, i escribint la materialitzo, donant-li així un sentit més coherent per mi. Per això escric, perquè necessito buidar el meu cervell d'excessiva informació per poder-ho mirar tot des d'un punt de vista més clar, i perquè si no escribís, tots els meus pensaments m'arribarien tan ràpid com em marxarien...