Percepció vs. Realitat

Un relat de: Xocolata i sucre

Diferenciar allò real, d'allò que inventa la nostra ment.

Diferenciar els gestos, les accions i les paraules que importen de les que no importen, de les simulacions d'accions físiques que duu a terme la nostra imaginació.

Les siluetes que composen el nostre món visible se'm presenten com partícules de colors combinades amb un ordre que em sembla coherent, i se'm reafirmen amb un tacte que confirma allò que veig, donant-li forma i sensació.

Olor, color, gust, textura i so.

Puc apreciar totes aquestes conegudes característiques perquè el meu ensinistrat cervell les analitza de tal forma; i totes les meves sensacions vers tal imatge em duen a crearla davant meu amb la certesa que és completament real. Tot allò de més, si hi ha altres dimensions, o altres maneres de percebre que el nostre cos no coneix, si arribarem a saber algun dia el per què de tot això, encara està per descobrir.

De moment només am puc aferrar a tot allò que el meu cos em pot otorgar, escriure els meus pensaments de la manera que m'han ensenyat i preguntar-me en quin moment he decidit posar-me a escriure i per què m'he posat a fer-ho.

Deu haver estat un estímul visual?

Comentaris

  • Melcior | 26-04-2007

    de sobte els humans tenim un impuls, o una necessitat de fer quelcom , mai és en va , sempre hi ha un rerafons sovint bastant complicat .
    Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de Xocolata i sucre

Xocolata i sucre

9 Relats

28 Comentaris

10329 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
posats a parlar de mi, seré breu doncs no porto gaires anys en això de la vida...

sóc jove i estudio teatre des de fa quasi sis anys. El teatre és una de les meves passions, i flota al costat del dibuix i l'escriptura. sempre intentant expresar lo inexpresable a través dels medis que m'han estat otorgats.

La meva vida és bastant corrent, composta de feina i interpretació, mesclades amb una bona dosis de somriures i turbacions, bogeria i lucidesa. Interpretar m'ajuda a escopir la bogeria, i escribint la materialitzo, donant-li així un sentit més coherent per mi. Per això escric, perquè necessito buidar el meu cervell d'excessiva informació per poder-ho mirar tot des d'un punt de vista més clar, i perquè si no escribís, tots els meus pensaments m'arribarien tan ràpid com em marxarien...