Cercador
Cançons per a ningú
Un relat de: Xocolata i sucre- Compartir:
Jo.
Jo i el meu ordinador.
...i comença a sonar...
...i ballo asseguda a la cadira, em balancejo i tanco els ulls,
i m'imagino al mig del no res ballant al ritme de la música,
difuminant-me, evadint-me, somrient, amb els braços
estirats...amb els ulls tancats, i flotant.
segueixo el ritme de la melodia que em porta on jo vull, que
em fa sentir el que vull sentir en aquest moment, i quan
arriba el moment,
obro els ulls...
i somric amb més intensitat,
perquè és la meva cançó, i
mentre no trobi a qui otorgar-li seguirà sent meva, i em farà
viatjar a través de la meva imaginació a llocs on no hi
arribo.
A llocs on encara no sento.
l´Autor
9 Relats
28 Comentaris
10323 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41
Biografia:
posats a parlar de mi, seré breu doncs no porto gaires anys en això de la vida...sóc jove i estudio teatre des de fa quasi sis anys. El teatre és una de les meves passions, i flota al costat del dibuix i l'escriptura. sempre intentant expresar lo inexpresable a través dels medis que m'han estat otorgats.
La meva vida és bastant corrent, composta de feina i interpretació, mesclades amb una bona dosis de somriures i turbacions, bogeria i lucidesa. Interpretar m'ajuda a escopir la bogeria, i escribint la materialitzo, donant-li així un sentit més coherent per mi. Per això escric, perquè necessito buidar el meu cervell d'excessiva informació per poder-ho mirar tot des d'un punt de vista més clar, i perquè si no escribís, tots els meus pensaments m'arribarien tan ràpid com em marxarien...