Cercador
"Sense títol"
Un relat de: Xocolata i sucre- Compartir:
A vegades, sense saber per què, em venen moltes ganes de plorar.
Em venen moltes ganes de cridar, potser inclús de morir. De morir plorant i cridant de felicitat perque per fi descobriria allò que ningú sap i que ningú pot explicar un cop fet el pas endavant.
I no és un plorar motivat ni constant. És un plor real. Un estímul d'allò que m'envolta, de tota la humanitat sencera. I ploro per la humanitat perquè no sé si m'ha de fer riure o m'ha de perturbar, no sé si l'he d'entendre o l'he d'integrar, i no sé si realment la vull comprendre o simplement enriure'm d'ella i desprendre-me'n, restant així com una desafortunada rebel que no sap exactament on ha d'estar.
I em rebenta sentir-me així alhora que em meravella, em distorsiona i em mareja, massa. Perquè no puc control·lar-ho. Perquè per mi és la meva forma de veure les coses, la meva forma de vida, sóc jo, al cap i a la fi.
I ara per ara només puc ser jo, plorant per tot allò que no tinc a l'abast, per tot allò que em supera, per tot allò que no sé i que si sapigués potser també em superaria.
Només em queda cridar, de fet, existir cridant. Potser algun dia deixo de fer-ho,
per favor.
l´Autor
9 Relats
28 Comentaris
10327 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41
Biografia:
posats a parlar de mi, seré breu doncs no porto gaires anys en això de la vida...sóc jove i estudio teatre des de fa quasi sis anys. El teatre és una de les meves passions, i flota al costat del dibuix i l'escriptura. sempre intentant expresar lo inexpresable a través dels medis que m'han estat otorgats.
La meva vida és bastant corrent, composta de feina i interpretació, mesclades amb una bona dosis de somriures i turbacions, bogeria i lucidesa. Interpretar m'ajuda a escopir la bogeria, i escribint la materialitzo, donant-li així un sentit més coherent per mi. Per això escric, perquè necessito buidar el meu cervell d'excessiva informació per poder-ho mirar tot des d'un punt de vista més clar, i perquè si no escribís, tots els meus pensaments m'arribarien tan ràpid com em marxarien...