La tortura dels més idiotes

Un relat de: Xocolata i sucre

Un fons de oantalla blanc, aburdament impersonal, que de tan blanc com és i tan absurd com sembla, va desapareixent absorvit per un cervell pintat amb la més negra de les tintes. Una mà que tremola cosida a un cos calent que es mor per viure allò prohibit, pintant-se de vermell els pits i les galtes, cridant en silenci perquè ningú el senti. Ella s'ofega i jo m'ofego amb ella, irremeiablement en un pou que no brilla ni fa por, però és un forat inmens i fosc que la culpa fa més fosc. Com aquell animal que actúa pel que és i es tortura per haver-ho fet.

Que blanc i absurd, i que fosc i calent alhora!

Comentaris

  • només...[Ofensiu]
    nina | 08-08-2006 | Valoració: 9

    de poder plasmar així tal sensació, tal impotència dolça, queda neta la pesada consciència...
    celebro aquesta capacitat que tens!!!! segueix sent d'or!

    et passo la cadena!


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xocolata i sucre

Xocolata i sucre

9 Relats

28 Comentaris

9001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
posats a parlar de mi, seré breu doncs no porto gaires anys en això de la vida...

sóc jove i estudio teatre des de fa quasi sis anys. El teatre és una de les meves passions, i flota al costat del dibuix i l'escriptura. sempre intentant expresar lo inexpresable a través dels medis que m'han estat otorgats.

La meva vida és bastant corrent, composta de feina i interpretació, mesclades amb una bona dosis de somriures i turbacions, bogeria i lucidesa. Interpretar m'ajuda a escopir la bogeria, i escribint la materialitzo, donant-li així un sentit més coherent per mi. Per això escric, perquè necessito buidar el meu cervell d'excessiva informació per poder-ho mirar tot des d'un punt de vista més clar, i perquè si no escribís, tots els meus pensaments m'arribarien tan ràpid com em marxarien...