Invisibilitat

Un relat de: Xocolata i sucre

M'he posat davant del mirall sense voler-ho...

I ara no en surto.

Ell no pot parar de mirar-me, no para. M'imita. Vol restregar-me que és ell el real, el que té sentit i el que em dóna vida i forma. Ell és el que viu i el que somriu, al qui tothom veu i al qui tothom mira. Ell és el més preciat, el que pot camuflar-se un dia i despullar-se l'altre. I em mira sense parar i em dóna sentit sense voler. I jo sense ell sóc invisible, una pèrdua de temps, una boja. I segueixo sent invisible perquè és a ell a qui miren i jo vull que em mirirn però no ho fan. Per què no poden...

I seguiré sent sempre una sombra que es mira al mirall. I ell, el meu reflex, seguirà somrient i assentint amb el cap.

Comentaris

  • Hi ha algunes...[Ofensiu]
    AVERROIS | 01-04-2006 | Valoració: 10

    ...cultures que tenen por dels miralls i de les càmeres de fotografiar, doncs diuen que els hi prenen l'ànima. No hi ha cosa més misteriosa que un mirall. La teva imatge que veus no és real ja que és el teu negatiu. Deixa que el mirall es quedi amb tot lo dolent i deixa volar l'imaginació i viu. Tu ets real i el mirall també. Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Xocolata i sucre

Xocolata i sucre

9 Relats

28 Comentaris

10328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
posats a parlar de mi, seré breu doncs no porto gaires anys en això de la vida...

sóc jove i estudio teatre des de fa quasi sis anys. El teatre és una de les meves passions, i flota al costat del dibuix i l'escriptura. sempre intentant expresar lo inexpresable a través dels medis que m'han estat otorgats.

La meva vida és bastant corrent, composta de feina i interpretació, mesclades amb una bona dosis de somriures i turbacions, bogeria i lucidesa. Interpretar m'ajuda a escopir la bogeria, i escribint la materialitzo, donant-li així un sentit més coherent per mi. Per això escric, perquè necessito buidar el meu cervell d'excessiva informació per poder-ho mirar tot des d'un punt de vista més clar, i perquè si no escribís, tots els meus pensaments m'arribarien tan ràpid com em marxarien...