Foto de perfil de Xocolata i sucre

Xocolata i sucre

barcelona,

9 Relats, 28 Comentaris
8829 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
posats a parlar de mi, seré breu doncs no porto gaires anys en això de la vida...

sóc jove i estudio teatre des de fa quasi sis anys. El teatre és una de les meves passions, i flota al costat del dibuix i l'escriptura. sempre intentant expresar lo inexpresable a través dels medis que m'han estat otorgats.

La meva vida és bastant corrent, composta de feina i interpretació, mesclades amb una bona dosis de somriures i turbacions, bogeria i lucidesa. Interpretar m'ajuda a escopir la bogeria, i escribint la materialitzo, donant-li així un sentit més coherent per mi. Per això escric, perquè necessito buidar el meu cervell d'excessiva informació per poder-ho mirar tot des d'un punt de vista més clar, i perquè si no escribís, tots els meus pensaments m'arribarien tan ràpid com em marxarien...

Últims relats de Xocolata i sucre

Últims comentaris de l'autor

  • Xocolata i sucre | 31-03-2008 | Valoració: 9

    intento ficar-me dins la teva pell, entendre el per què dels teus relats , de les teves emocions, de les teves paraules; intento saber perquè sents i com ho fas, com et deixes endur pels vents sobtats i agradables i per les sensacions indescriptibles, i només et puc dir que el teu text és fantàstic, que m'agrada i el comparteixo, perquè sense imaginació, sense art, sense creació, no som res.


    Un petó ben fort!


    Xocolata i sucre

  • Xocolata i sucre | 31-03-2008

    Bé, jo ara feia molt temps que no escrivia res. He passat una època on no trobava cap raconet d'inspiració, i tot em resultava més important. De fet jo vaig conèixer aquesta web a través d'una amiga que també hi escriu i m'hi vaig llençar de cap sense por a obrir-me'l.

    I ara hi torno, i em trobo a la MarBlava que expressa allò que tots hem sentit algun dia. Aquí i fora d'aquí. Perquè tots estem fets del mateix i tots al cap i a la fi fem servir els sentiments de la mateixa llista. Cadascú a la seva manera. Així que em reafirmaré escrivint tot allò que em vingui, que em faci sentir que predico amb el meu porpi exemple.

    Un petó i fins quan sorgeixi.

    Xocolata i sucre.

  • Xocolata i sucre | 04-05-2007

    és tant cert que no tot el que veiem és real o disposa de sentit com que tampoc som capaços de percebre tot el que seria real, i ple de sentit. Però també és cert que tenim estipulada la nostra realitat d'una manera imperturbable, que ens sembla correcta, i juguem a creure'ns que si tergiversem les coses acaben perdent el sentit inicial, i ens agafa mal de cap. i de fet, és el que ens passa.


    Ens capfiquem en creure només el que veiem quan ni tan sols sabem si l'altre veurà el mateix que nosaltres, si sentirà la mateixa olor i assaborirà els mateixos gustos, quan de fet, tot allò que veiem, està allà perquè volem nosaltres.

    Gràcies per dedicar-li un temps a comentar els meus relats, m'encanta conèixer la visió dels demés. i per cert Vicent, li faré una ullada al llibre de Sartre que m'ha semblat molt interessant.

    Un petó i a seguir treballant!

  • Xocolata i sucre | 08-02-2007 | Valoració: 9

    Després de llegir el comentari que has fet sobre un dels meus relats, no me n'he pogut estar de llegir ne algun dels teus. aquest en especial m'ha agradat molt, senzill, però precís, escollint amb delicadesa cada paraula per descriure cada moment.

    he d'afegir que el teu comentari m'ha fet somriure molt, tan de bo també m'hagués resolt algun dels meus dubtes...eh que estaria bé??bé, fins aleshores, seguiré hipotetitzant.

    una abraçada ginebre!

    chocolata i sucre

  • Xocolata i sucre | 07-02-2007 | Valoració: 9

    que inicialment has aconseguit despertar el meu neguit per seguir llegint el relat, hi has estat capaç de barrejar me amb el fum de les teves paraules, fent me navegar per totes i cada una de les descripcions que anaves enumerant. És un text molt aconseguit, que no seria tant sense la frase final. m'ha punxat al cor.

    segueix escarbant a la teva ment!un petó molt fort!!

    chocolata i sucre

    Per cert, em fa molt feliç que t'agradin els meus relats, sempre és agradable saber que n'hi ha que pensen com tu. Gràcies!!!!!!

  • Xocolata i sucre | 07-02-2007 | Valoració: 8

    és increíble com jugues amb l'entorn per donar un més encertat sentit a la profunditat dels gestos, i com la pluja s'emporta tot allò de fosc que té el teu relat al principi, per deixar espai a les teves emocions més íntimes.

    m'agrada.

    PD: per cert, he arribat a coneixe't a través del comentari que vas escriure'm, celebro que ho fessis, gràcies!

  • Xocolata i sucre | 03-02-2007 | Valoració: 9

    que has sapigut com marejar la meva ment...et felicito pel teu relat,

    és, simplement, fantàstic.

    una abraçada!

  • Xocolata i sucre | 08-03-2006 | Valoració: 9

    de la senzillesa se'n pot treure originalitat i novetat, dolçor i passió, dun got d'aigua se'n pot narrar un oceà sencer i tu ho has demostrat amb aquest delicat relat.

    Moltes Felicitats!

    PD: et seguiré la pista a vere si seguieixes la cadena de relats.

  • Xocolata i sucre | 08-03-2006

    realment i encara que sembli una farsa, no havia pas intuït el final en cap moment, inclús m'he hagut de llegir la última frase dues vegades per veure si l'havia llegit bé... però has aconseguit sorprèndre'm i això és difícil!

    tens una manera de redactar molt definida, molt catalana i tendre, com si cada paraula que anessis escribint fós important a la seva manera. et felicito per aquest escrit tan màgic!

  • Xocolata i sucre | 02-03-2006 | Valoració: 9

    qui relat tan maco, suposo pel que m'ha transmès que deu estar dirigit a una mare, la persona que sempre està allà quan més ho necessites i que et va donar la vida. realment trobo molt maco que hagis escrit un text agraïnt tot el que fan per nosaltres perquè no tothom ho té present. de fet, jo que no sóc mare, i que com a filla podria ser més compresiva, crec que tens tota la raó, i que Gràcies no és suficient per agraïr tot l'amor que ens han donat! els fills no ens n'adonem fins que som pares i veiem que els nostres fills no ens valoren...però bé, encara sóc jove per poder seguir essent una mica inconscient!

    FELICITATS!

  • Xocolata i sucre | 01-03-2006 | Valoració: 8

    esperem que el relat no sigui una reflexió sobre la pròpia vida... està molt ben expressat el que vols transmetre: el sentiment de rutina i de fàstic per la vida monòtona.

    m'ha sapigut greu que el personatge del text no mogués un ditet per fer que la seva vida deixés de ser tant penosa, que mostrés una conformitat terrible davant una cosa que ni omple ni fa mínima gràcia... quina peneta..

    molt ben expressat catpuig, felicitats!

  • Xocolata i sucre | 01-03-2006 | Valoració: 8

    deixarem de banda la paraula rara, està començant a perdre sentit... l'he llegit tantes vegades que ja no sé què significa!!

    a vere, a la societat vulguem o no s'ha establert una manera de fer i d'actuar, una costum de comportar-se de la manera que ho fa tothom, que per molt que diguem al contrari, tots duem a terme. uns d'una manera i els altres d'una altra. i per molt que els raros critiquin als normals i els normals es burlin dels raros, tots acabem fent exactament el mateix, d'una manera o d'una altra. per molt que ens esforcem mai podrem deixar de ser com l'altre, i sempre en serem una petita rèplica.

    d'altra banda, aquells que anomenem raros o diferents no deixen de ser més que persones no-bàsiques que contemplen la vida des d'uns ulls diferents als establerts, als bàsics. persones que l'entenen a la seva manera sense deixar que el que l'altre pensa interfereixi en el que ell creu, que viu d'ell mateix i no pas dels demés, fent-se així la seva pròpia vida. això no és una persona rara, això és una persona única.

    FELICITATS pel text Oronwen, m'ha agradat molt!!

  • Xocolata i sucre | 01-03-2006 | Valoració: 8

    És molt maco que sentis la necessitat de recordar fets passats, records que et van marcar i que mai oblidaràs per moltes coses més que et passin. recordar amb amor allò que un dia vas tenir i que ara ja no hi és, però també has de pensar que el passat és en molts casos una vena que et tapa els ulls del present i el futur i que per molt maco que fós allò segur que viuràs coses millors, que t'ompliran tant o més que les anteriors i et faran veure que la vida no es compon d'un sol moment, sinó de molts.

    PD- m'ha agradat molt el relat, és molt dolç, i sento si m'he allargat, potser he dit alguna cosa que no té res a veure amb el que has escrit....però ahí lo dejo! Felicitats.

  • Xocolata i sucre | 20-02-2006 | Valoració: 10

    m'encanta el teu relat! molta gent utilitza els relats per fer això: relats, coses que s'imaginen, historietes... però aquell que utilita els relats per treure el que porta dins, explotar i deixar ben clar que de briks de llet no en tenim res es mereix un 10 molt gran. està mot explícit el que sents i realment aconsegueixes transmetre-m'ho. et felicito per ser tan natural!!!

    chocolata i sucre

    PD: per cert, ja portava un parell de dies intentant mirar si tenies textos, des que em vas comentar el meu, i me n'alegro d'haver-lo llegit...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: