eròtica

de la tardormarcada per l'enyor.
M'encanta l'ús de la metàfora sobre els elements més quotidians.
"el dia puja a l'autobús
i s'esmuny carrer enllà"

és sorprenen descobrir quantes vegades pujem a aquest autobús, el de les ocasions perdudes o passades...

molt dolç i real (agredolç)

la descripció del pas del temps, metàfora eròtica de les estacions que una rera l'altra cauen tendrament entre paraules, entre la pèrdua del somriure i tants silencis...

la forma i el fons, l'estil i els mots... sota l'aparent senzillesa de les paraules que utilitzes s'amaga la complexitat d'un enyor duríssim dels dies que ja han passat.
és potser precisament per aquesta proximitat de les paraules quotidianes del poema que es fa més punyent la fermesa del sentiment.
(a voltes sembla que només poguem descriure intensitats amb complexos versos enrabassats)

una plaer haver-te conegut... des d'un relat d'ambre... via lliure... cap als preferits!

És molt angoixador viure sense tocs d'amor, oi? Però resulta que el sexe està molt malentès. En la societat en la qual vivim, el sexe és un fals motiu d'orgull i de felicitat. Això és infinitament fastiguejador.

Hi ha persones que no tenen altre remei que viure de la misèria o morir per ella.

que guay!! m'encanta. directament als meus favorits

que sacsegen amb força la part més sensible de la nostra ànima. Una contemplació plena de matisos, utilitzant tocs sensuals que ericen la pell del temps que mai s'atura.
Crec de tot cor que hi ha instants on la força transmesa per tantes sensacions és vital, nova i gairebé eròtica. Mirades dormides, mirades apassionades, mirades melangioses que ens fan veure les coses de mil maneres distintes.

He gaudit d'aquest passeig, alhora nostàlgic i vivificant.

Déu ni do si has publicat coses, ja me les aniré llegint. Trobo que estàs molt inspirada!

Petons!

deliciós, un relat deliciós, amb un toc final de tristesa opaca i desesperada. M'agrada, té un ritme que acaba en toc sublim, un bon estil.

Salut i una altra abrçada

Pau

aquest estil inconfusible d'enumeracions que tot plegat dóna un ritme sincopat a la teva poesia, llu6na6, a la qual cosa cal afegir la imatge metafòrica, la personificació de la tardor com una dona obscena mostrant els pits tatuats i fulles de misteris .

Molt aconseguit, senyora poetessa, et felicito.

Un petó.

Lavínia

que descrius de manera meravellosa l'entrada, l'arribada de la tardor...
M'ha semblat a l'hora dolç i trist.
La solitud que altiva passeja...

M'ha agradat molt : la tardor fa cantonades amb els pits tatuats de fulles i misteris.

He trobat que és un poema molt bonic, ple de figures estranyes i imaginatives... M'ha agradat moltíssim!!

Enhorabona!

Una abraçada!

No estic gaire segur d'entendre el que realment vols dir, el que físicament descrius... No obstant he entés subjectivament el que sents, els sentiments, anhels, i demés.
Un poema per despertar no la raó si no la sensibilitat, els sentits.
Felicitats. Seguiré llegin-te.
Abraham