Enyor

Enyoro la teva boca
resseguint els plecs
de la meva pell.

Sentir la teva llengua
obrint camins de lava
pel meu cos.

Descobrir valls amagades
despertar-se salvatges
amarades de la teva essència.

Cavalcar sobre teu
i enredar els meus dits
a la selva del teu pit.

Enterrar el meu rostre
en el teu bressol
i alletar-me a la teva font
convulsa i calenta.

Tornar a sentir el plaer
- gairebé indecent -
mossegar-me els dits dels peus,
recórrer les meves cames com una serp
a la recerca del meu ventre,
i enredar-se a les meves entranyes
en una agonia interminable.

Tornar a morir i a néixer
quan aquesta agonia
envaeix el meu pit i s'amplifica,
i tota jo es dissol
en matèria lliscant.

I finalment el crit alliberador,
que no sé si és crit o gruny
o només silenci,
però que em retorna el sentit
i la plena consciència
i em deixa exhausta i buida
i alhora feliç, plena i saciada.

Pilar Navarro