ENTRE LA TARDOR

Els comentaris que em precedeixen recullen encertadament l'excel·lència d'aquest poema, i costa d'afegir-hi un elogi més. Per això he decidit de destacar la que considero la principal virtud: senzillesa. El secret de la més que bona acollida d'aquests versos rau en la senzillesa de les paraules que els componen, i així arriben a tothom. Sembla paradoxal que, a partir d'elements tan senzills, és basteixi un poema tan ben trenat, però aquest és el petit miracle que ha aconseguit Perla de Vellut. Enhorabona!

És un poema preciós Perla. Té un aire tan romàntic i delicat... L'he trobat fantàstic!

M'agrada molt. Així; no cal res més. La veritat quan més senzilla millor.
Una abraçada
MariaM

Ric de maduresa en el contingut i de símils, metàfores, paràboles i analogies,...

Felicitats, Perla de Vellut. Bona poesia.

M'ha agradat molt, perquè saps combinar l'amor amb alguns dels elements propis de la tardor (potser de la majoria) i saps fer una poesia que, si bé a vegades hi perdo una mica el fi, no obstant això no impedeix que sigui almenys molt entretinguda i bonica. Sincerament.

T'espero als meus relats. No t'oblidis del teu amic Unicorn blanc del bosc.

Salut!! Bon dia!!

Doncs això, que tindrà que tant ens inspira, molts bonic el teu poema, m'agrada molt la integració d'elements de temporada amb les emocions, un poema càlid com una tassa d'herbes i una manta en un dia de pluja, un plaer llegir-lo.

Perla de vellut,

Molt bonic el poema i molt tendra com la vida quan tot va bé!

Gràcies tots els teus comentaris.

T' he de dir que continuiis escribint així val la pena llegir-te!

Una abraçada

Noia Targarina

M'ha agradat realment molt.

Hola Perla de Vellut. El teu amic Unicorn et saluda.

M'agrada aquest relat teu, dóna que pensar... realment, la tardor, gris i amb pluges entre altres característiques, té el seu cantó romàntic. Ho descrius molt bé amb molts detalls, val la pena de rellegir-se el teu no molt llarg però intens poema.

I al final, l'amor, un dels millors sentiments de l'home quan estimes a una persona adequada i digna de tu (i tu digne d'ella o d'ell).

Bé, ens veurem per aquí si la sort ho vol.

Salut!!

Perla, de tot el que tens publicat aquí, aquest poema és el que més m'ha agradat. M'ha emocionat, m'ha commogut, m'ha arribat al cor. Gràcies!

Uns versos que trobo bellíssims , et tinc una mica d´enveja perquè jo soc molt negada en poesia, no m´en surto. Moltes gràcies per llegir-me. Mil gràcies amic. Segueix delectant amb la teva poesia.

Aquestes referències a la tardor en relació a l'amor que és el motiu del poema són molt ben trobades. Que aquest amor va més enllà dels "dies en què mana la tristesa".

Un dels poemes que més m'ha agradat de tots els que t'he llegit fins ara. Desprèn una dolça malenconia que la pots sentir a la pell...però aquest final, uau, una declaració d'amor preciosa i sentida. Me'l quedo per llegir-lo i rellegir-lo.

Gràcies pel teu comentari al meu poema!

El desitg de l'amor, que Neix a la tardor!

Molt bonic i romantic com siempre, Perla de vellut!

Moltes gràcies per deleitarnos!

El desitg de l'amor, que Neix a la tardor!

Molt bonic i romantic com siempre, Perla de vellut!

Moltes gràcies per deleitarnos!

A mi també m'agrada molt. Destaco els versos: "Però vull que sàpigues/ que hi ha calor en la meua alcova". La intimitat es mostra com un refugi contra el mal oratge de l'exterior.
Molt boniques les imatges. És molt típic que el so dels violins s'assocïi a la tardor: "Les sanglots longs des violons de l'automne", però fer-ho a l'hivern queda igual de bé.
Potser és aquesta una de les teves millors poesies.

De vegades em costa trobar un adjectiu per qualificar els teus poemes, cada cop ho fas més difícil, perquè són molt bons. Crec que estic completament d'acord amb els companys relataries. Potser aquest poema és un dels més especials, delicats, elegant. És a dir un plaer llegir-lo.
Fins aviat,
Neus Marín

Un poema preciós de principi a fi. Un amor que neix a la tardor i flueix entre el desig i la malenconia. Felicitats i gràcies per compartir.
Salutacions,
Marnusa

Perla, vinc excitat de llegir el relat de la teva vida entre rectes, que l'organitzador del repte no ha entès i jo, al principi, mal pensat com sóc, tampoc i aquí m'organitzes un paradís de lliris i caricies que em fan un deixa't anar en el que em quedaria a passar la resta de la meva insulsa existència. Gràcies per fer-ho bonic. Però, disculpa per dir-ho, no em puc treure del cap el tema rectal.

És un dels poemes més bonics que he llegit dels teus.
Líric com sempre però amb la frescor de la natura i amb la llum de la tardor.

De poesia. Només sé quan llegeixo un poema si m'arriba, si m'agrada, què em transmet?
Aquest, com quasi tots els teus, per mi és perfecte perquè traspua uns sentiments i sensacions que fan que el llegeixis molt plaentment! Gràcies.
També aprofito per agrair-te els comentaris als meus relats.
Amb total cordialitat

Quina delícia de versos, m'ha encantat! El ritme, l'amor, la natura...tot encaixa i la tardor, tan preciosa com sempre. De vegades ens resistim a l'arribada de l'hivern, més cru però alhora, bonic. Una abraçada

Els teus poemes ens arriben endins per la sensibilitat que traspuen. No seran perfectes de metratge ni de rimes, però potser precisament per això ens transmeten emocions. Ben cert que molts cops em passen per alt metàfores, comparacions i el sentit de cada paràgraf; no importa. És més important el sentiment que ens queda.
Hem d'estar a l'aguait de quan l'hivern comença a espiar, en el paisatge exterior però també en l'interior i les relacions humanes.