Enterrar-te per dins

qyuin poema més dur. És dels que s'han de llegir dues vegades, o tres, per pair-lo bé.

Interessant.

Per cert: MOLTES FELICITATS!!!

Renoi quin poema més dur.

Enterrar-te per dins... complicada situació que tu ens molt ben expliques.

Vols tragar-te
la sorra,
per enterrar-te
per dins.

Una estrofa perfecta, més mística i anecdòtica que les altres, i que em sembla que et guardes només per tu el seu real significat, aquesta vegada (no en dius res més, d'aquest ressorgiment en les nits...)

Dir-te morta,
per ressorgir
fugaç en les nits,
lleugera d'ànima
desencadenada de sentir.

Agafo uns versos de diferents estrofes que en la meva opinió il·lustren aquest fet de voler enterrar-se unn mateix, de voler cavar-se la pròpia tomba en el viure amb indiferència (el jo morint, el somriure de pedra de riu... que bé que ens ho expliques!)

Dir-te morta,/
un clot
dins teu,
on colgar-te
i asfixiar
el teu cor calent./
l'agonia
del teu jo morint.

Una perfecta estructuració, un bon ritme, una profunditat en paraules i imatges... els teus poemes avancen i es fan grans per moments.

Perfecte final, síntesi de la idea, commovedora i aterrant idea:

Tragaràs la sorra
dels morts,
per viure
amb el somriure
de pedra
de riu.

Somriure de pedra de riu... quina bonica expressió has descobert, aquesta vegada!

Gaudeix de les vacances, relaxa't i passa pàgina.

-Filladelvent-

Ens posem kunderians?

Sí: sembla que descriguis el desig de la lleugeresa (el viure fàcil, la felicitat superficial) per la feixuguesa del pes (encarar les coses, viure amb tots els sentits i la consciència desperta).

Molt bons els paral.lelismes entre enterrar-se per dins i voler surar, per fora. Són imatges contundents.

Felicitats i una abraçadassa!

m

quan tingui temps et comento!!

tic un petit problema amb l'internet... (sóc a casa d'una amiga)
i tu...
no pàres d'escriure!!

perfecte, molt bé

faré un dels meus anàlisis metòdics quan pugui, paraula.

petons!

-Filladelvent-