Un conte de Nadal: Retorn a la Pàtria de la Felicitat

Un relat de: Gica Casamare

La Rita estava trista. Aquest Nadal seria trist.
Hi ha molta gent que se sent trista per aquestes dates. Ella mai ho havia entès, fins aquell moment.
Se sentia estranya, no era ella. Les nadales ja no l'emocionaven, la família ja no la feia sentir-se en calidesa. Tot era fred i incomplet, ella era incompleta.
Els kleenex estaven plens de mocs i llàgrimes dels records encara calents.
Jeia rodejada dels trossos de papers perfumats i rebregats sola en el seu llit, tant ampla, malgrat les minses dimensions, el tenia des de la seva adolescència. Ja feia masses anys.
Se sentia estranya, estrangera en una pàtria nadalenca on l'excitació, els llums, els pessebres i les cançons enganxoses de veus infantils ho composaven i ho invadien tot.
Se sentia xenós, estrangera, i li feia por, tenia fòbia. Patia xenofòbia de la seva estranyesa en la pàtria de la felicitat.
Va agafar un mocador rebregat, ja no n'hi quedaven de nous. Es va mocar, però no es va atrevir a aixugar-se les llàgrimes que li havien de sortir, així que les va reprimir.
Sentia la xerinol.la del menjador. El seu germà i la seva esposa prenyada ja havien arribat. Aviat hauria d'anar a cagar el tió amb els crits dels fills de la seva germana gran. Ja feia estona que cridaven, estaven excitats. Eren l'avantguarda de la pàtria nadalenca de la felicitat.
Se sentia estranya i no li agradava. Ella volia ser ciutadana nadalenca. Havia de trencar amb allò que l'expulsava de la nació de la felicitat. Va tirar el marc de fotos a terra, trencant el vidre, va agafar la foto i la estripar en dos trossos. Va renegar serrant les dents. Es va sentir alleugerada. Va relaxar la boca i va renegar a cor què vols.
Algú va trucar a la porta: "Què passa, Rita?". Era el seu pare. "No res, papa".
Les dues "p" de "papa" la van fer sentir millor. Es sentia més ciutadana de Nadal. Va somriure, ensenyant la geniva superior enmig dels llavis entreoberts, com només ho feia ella.
Va agafar el pom de la porta, el girà i obrí la porta per endinsar-se de nou a la seva pàtria de la felicitat nadalenca, la pàtria que mai havia volgut abandonar. Va tancar la porta de l'habitació de cop, amb impaciència per clavar cops de garrot al tió i cridar amb els seus nebot, que li van donar la benvinguda, de nou a la pàtria nadalenca, amb crits de felicitat.
Va tornar a la seva habitació. Va recollir els dos trossos de la fotografia, els va ajuntar i se'ls va posar a la butxaca. Va tornar a somriure ensenyant la geniva superior amb la promesa de no abandonar mai més la pàtria feliç del Nadal, mentre el tió ja començava a rebre.

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

98037 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com