Carta d'amor culinària

Amada,
Avui, al sortir del metro m'he creuat amb un pakistanès o indi (o bengalí) que feia olor de curry. He pensat que la seva dona cada dia deu tastar aquest picant tant dolça al besar-lo, al llepar-lo. Que segurament li afegeix algunes espècies més, per amorosir-lo.
Llavors he pensat quina olor dec fer jo, de pa amb tomàquet? Potser de fuet? Potser en faig de gouda vell i et penses que són els peus...
Però el record olfactiu m'ha il·luminat sobre la teva olor, preciosa, que desperta la meva gula de tu... sarmale!
No et negaré que la meva vena d'amant fogonaire de cuina s'ha despertat.
Ja m'he vist tallant la ceba per fregir-la, desprenent aquella olor sofregida perdició e les meves narius. Llavors posaria a bullir l'arròs que escorraria (ai!) amb un sacseig (ai!!) suau i ferm (aaii!!!!!).
Barrejaria l'arròs amb el teu cos, càlid, dolcet, esvelt, lleugerament torradet pel sol tardoestiuenc. Ho faria amb les meves mans, àgils a la cuina, patoses al bosc. Sentiria els grans d'arròs entre els meus dits frisosos de tocar-te i amassar-te els pits i natges.
Llavors et barrejaria amb una micona de salsa de tomàquet, també ho faria amb les meves mans que et massatgerien les carns preuades i desitjades. Et deixaria ben untada, quedant tota tu amb un to rogenc, passionalment rogenc. I xucleria el tomàquet estancat en el teu melic.
No faltaria una mica micona de pebre, per fer-ho una mica picant, com ens agrada als dos, amb aquell punt tant personal i únic, tant nostre, irrepetiblament nostre. Tu em miraries i jo també, tots dos sabem quan de pebre ens acompanyarà.
Llavors posaria un llit de col en una cassoleta de terrissa, on ens hi posaríem els dos, tu també m'untaries amb la salsa de tomàquet i compartiríem el pebre, ens enrotllaríem amb més fulles de col i en un mar de tomàquet fregit faríem xup-xup tots dos, ben juntets.
Cuinaríem els nostres cossos, lentament, que els nostres gustos es fonguessin amb el de la col, el picant del pebre negre i el tomàquet.
Llavors reposaríem una mica micona, ben suats del xup xup per acabar-nos menjant tots tots, sense deixar una engruna, que jo te les peixaria.
Ah, això sí, hauríem de moure una mica la cassola perquè no ens hi quedem enganxadets, sarmale meu.
Tot teu,
G