Dies d'espera

Un relat de: Gica Casamare

Dies d'espera
de pesos
en les extremitats
que et cauen les ales.
No tens l'espatlla
on recolzar l'esguard rendit
del combat diari.
El silenci...
pinta les parets líquides
de transició...
cap a on?
No preguntis
és condició
de vida
en aquests
dies
d'espera
llargs
i
interminablement densos que balbucegen en els pulmons ofegats
d'aigua.

Comentaris

  • Pulmons plens d'aigua[Ofensiu]
    Frèdia | 01-12-2006 | Valoració: 10

    Acostumo a dir que no sóc poeta encara que sigui una consumidora compulsiva de poesia. M'agradaria molt escriure'n. Sento una gran enveja per aquells que amb poques paraules poden transmetre un munt d'idees, de sensacions, per aquells que en poques paraules t'encomanen pau o neguit de viure. He arribat a "Dies d'espera" per atzar i gràcies a l'atzar ara sé que si fos poeta voldria haver escrit justament aquest poema, haver triat els mateixos versos, en el mateix ordre i disposició, les mateixes paraules... La imatge de l'espera relacionada amb el pulmons plens d'aigua em produeix la sensació d'estar submergida en el fons marí (o en desfici més profund) i no tenir cap certesa de sortir a la superfície. Gràcies per escriure aquest poema que jo no hauria sabut escriure mai.
    Et seguiré llegint,
    Fredia

  • La lluita constant de viure. [Ofensiu]
    Melangia | 01-12-2006

    El teu poema inspira incertesa. El poema parla de silenci, de transició, de no saber cap a on es va. Però fas esment dues vegades de la paraula espera i qui espera vol dir que té esperances. I l'esperança és el darrer que es perd. Però la vida és una espera? O és un combat diari com apuntaves? La vida és una lluita constant de viure i sentir a cada moment i cada instant sense tenir por al que vindrà.

    Molts ànims.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

98037 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com