Conte curt de Nadal

Un relat de: Gica Casamare

En Malitó es pela de fred. Li ha tocat treballar la vigília de Nadal a la botiga de perfums, bijuteria i roba de complement. Fa de guarda de seguretat.
Segurament per un poble que en prou feines arriba als 4.000 habitants no té gaire sentit que hi hagi servei de seguretat a la porta d'una botiga com aquesta. La resposta la trobem a les ànsies d'exhibicionisme de nou ric del propietari. Des que li va tocar la loteria de Nadal, les ostentacions són cada vegada més extravagants. I el guarda de seguretat és la de les menys.
Les gotes d'aigua-neu i el ventet fred li posen pell de gallina, nota com se li ericen tots els pèls del cos (bé, gairebé tots).
Malgrat el fred que té al cos, no li ha passat desapercebut un estrany vianant, amb una gepa estranya sota una gavardina grisa. Porta més d'una hora passant per davant la botiga, sembla com si li fes por entrar-hi.
La possibilitat que aquesta por li provoqui ell, com a guarda de seguretat, el fa estar amb tots els cinc sentits activats. Això provoca que encara noti el gust del dinar (una hamburguesa amb ceba i maionesa), que senti amb força l'olor barrejada de perfums i colònies barates que surt empesa per l'aire calent de dins la botiga, que senti les pesades i reiteratives nadales que surten pels megàfons instal·lats pels comerciants, que senti la picó provocada per la bufanda que toca la pell del seu coll i que no perdi de vista a l'estrany geperut amb gavardina.
El guarda saluda a una mare generosa de malucs i veu com el geperut de la gavardina mira fixament la porta, Malitó s'adona que els cabells de l'estrany són de color d'or, quatre rínxols li surten d'un barret d'ales, i que els ulls són verds maragda, d'una intensitat fora del normal.
Pres per la mirada maragda, no s'adona que el geperut passa pel seu costat i entra a la botiga. Havent passat, encara té el cervell pres per aquells ulls d'aigua selvàtica.
Malitó reacciona i entra a la botiga buscant la deformada figura, que no li costa gaire trobar.
El geperut agafa coses de forma compulsiva, a dreta i esquerra troba coses prou interessants com per agafar-les. Al final de tant carregat que va, els braços ja no dones per tant i se li comença a vessar la compra, però ell no s'atura i continua caminant i agafant objectes allí i allà.
Malitó s'ajup i recull un desodorant de bola per a dones. No té alcohol. Accelera el pas i fa aturar el geperut tot agafant-lo per l'espatlla dreta. L'estrany fa mitja volta , mira al guarda, obre els ulls de maragda i surt corrents fent caure a Malitó a terra, mentre li cauen al damunt la majoria d'articles que havia agafat dels prestatges.
El guarda recull la gorra i comença a córrer darrera el de la gavardina, la botiga no és molt gran, però és un laberint de prestatge, això permet a Malitó tallar per un passadís i saltar damunt de l'estrany que crida amb un fil de veu molt agut i lleu.
Agafant-li el braç, Malitó porta a l'estrany personatge, amb estranya gepa, ulls verds i cabells d'or, ara absolutament a la vista després d'haver perdut el barret en la cursa pels passadissos de la botiga.
L'amo de la botiga amenaça en cridar a la policia si no s'aclareix el què ha passat, i deixa deu minuts al guarda perquè en tregui l'entrellat.
A Malitó li sembla clar, és un pertorbat que volia robar a la botiga. Li demana que es tregui la gavardina. El ros geperut no diu ni fa res. Li exigeix que se la tregui. El ros geperut, somiquejant, es comença a treure la gavardina, alhora, tot de borrissol blanc empastifa l'ambient. El ros geperut deixa de ser geperut per esdevenir... alat!
Malitó es queda paralitzat al veure unes ales blanques i enormes a l'esquena de l'estrany. Porta túnica blanca i sandàlies.
Els ulls verd maragda s'entelen de llàgrimes que no acaben de sortir.
-Collons de collons! Què collons ets!?
-Un àngel...
-Collons! I què recollons hi fas?!- la cara de Malitó, de cop, s'esglaia encara més- Que em vens a buscar? Que és la meva hora?
-No sé de què em parla... jo només he vingut a veure com és realment això del Nadal.
En Malitó s'alleugereix, li ha passat l'efímera suor freda que li havia recobert en un moment la pell.
-I per què un àngel ha de venir a visitar el què és el Nadal?
-Perquè m'han dit que és un temps on es compra molt i es menja molt, perquè vull saber com són aquests excessos.
D'allà on vinc no hi ha botigues ni menjar, no hi ha cap tipus d'excés, la felicitat és eterna i immaterial... i és molt avorrit!
En Malitó no entén res, com pot ser que un àngel li interessi el consumisme del Nadal a Occident. Ni els àngels tenen una mínima sensibilitat per l'esperit nadalenc d'amor, pau, família i religiositat?
-Però, i l'esperit nadalenc...
L'àngel el talla mentre es pentina els cabells daurats amb els dits.
-Collonades, com diries tu. Això del Nadal és cosa vostra, no d'allà dalt, i el més interessant són les compres, els regals, el menjar, el beure... La resta collonades! És que no veus la teva família cada dia? No els trobes pesats? Doncs sense beure i menjar sense parar els mataries tantes hores junts...
L'àngel fa una mirada de pena, arronsa les espatlles i diu:
-Deixa'm gaudir del Nadal, deixa'm gaudir de la felicitat de comprar, regalar, beure menjar i jaure sense parar. Ja és prou trista la vida sense sexe...
En Malitó es grata el clatell mentre obra la porta del magatzem i li indica la sortida a l'àngel de cabells d'or. Aquest somriu i marxa ràpidament, fent saltirons. S'atura de cop, es gira i diu:
-Bon Nadal!

Comentaris

  • Quina crítica més ben feta![Ofensiu]
    Nurithy | 05-06-2008

    un excés de collons potser, però com sefgurament diries tu: és que la cosa té collons!

  • Divertida història, ...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-01-2008

    ...xicon!
    I molt adequada als temps que corren.
    Salut i rebolica!
    PS. Em fa llàstima 'trencar' un 100 +69 , en comentaris. Però encara te'n queda un altre, al nombre de relats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

98048 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com