Carta d'amor des de Corea del Nord

Un relat de: Gica Casamare

Camarada estimada,

Aquest matí, quan m'han despertat les proclames revolucionàries socialistes pels altaveus dels carrers, m'he vestit amb les robes humils socialistes, m'he mig pentinat, amb desgana socialista, car l'estètica és imperialista i burgesa. He pensat cada segon amb tu.
Els remordiments dels pensaments individuals em rosegaven l'interior, creia que traïa la pàtria i el poble coreà.
He intentat censurar la meva part reaccionària i mediocrement sentimental. Tinc molt present el Khutxe que regeix cada pas endavant de la pàtria socialista dels nordcoreans, l'esperit que ens guia del gran creador de la Corea revolucionària, Kim Il Sung. L'individu és responsable dels avenços de la col·lectivitat, de la defensa de la pàtria i de la puresa de la nació.
I tu ens una capitalista de cap a peus, escrutant mercats internacionals per especular amb el capital fruit de l'explotació de la classe treballadora. Però a més no ets coreana, no tens els ulls de l'orgull asiàtic, de la puresa oriental. Ets vulgarment alta i amb les cames burgesament llargues... i a mi m'agraden! Però el Khutxe me n'aparta...
Però quan he sentit el tremolor, el cor se m'ha encongit. Sabia que el tremolor era per la prova nuclear.
L'explosió del poder de la defensa del poble coreà ha fet explosionar el meu cor, els meus sentiments. Em sento fort pensant amb tu, em vaig sentir fortíssim al teu costat. Com forts ens sentim els socialistes sota l'aixopluc de les armes nuclears.
Tu ets el meu míssil llarg llarg que protegeixes la meva ànima i em fas sentir orgullós de ser el que sóc.
El poder nuclear sorgit de l'imperialisme ara està al nostre servei, i tu, capitalista i exploradora de mercats em permets sentir-me invulnerable, fort, invencible!!!
Trucaré al camarada dels serveis secrets i et faré segrestar per portar-te en un centre de reeducació perquè acceptis el Khutxe, perquè puguis treballar per la pàtria socialista.
No tindré vergonya de les teves magnífiques cames llargues i rasurades. Caminaré ferm cap a la revolució final, però només ho puc fer amb tu.
Vull compartir les poques hores lliures per poder mirar les telenovel.les revolucionàries, els documents antiimperialistes i les desfilades militars del gloriós exèrcit popular al teu costat, abraçant-te.
Vull escriure amb una desfilada amb torxes de 5000 compatriotes "t'estimo, camarada".
Vull portar-te amb bicicleta per les grans carreteres que no porten enlloc, petonejant-te el clatell mentre esquivem les limusines de la nomenklatura.
No puc avançar revolucionàriament sense tu, malgrat els teus ulls occidentals. Vull que sentim el Khutxe junts... per sempre.
Fer l'amor amb tu mentre els míssils s'enlairen i escriuen en foc el progrés imparable de la República Democràtica Popular de Corea.
Llarga vida al camarada Kim Jong Il, llarga vida al nostre amor al servei del pàtria socialista.
El teu camarada,
K

Comentaris

  • uhm... comunisme...[Ofensiu]
    Laiesken | 31-10-2006

    Tokes un tema delikat. Xo, deixeu anar la imaginació... us imagineu una societat sense classes? us imagineu que estigueu on estigueu no hi ha ningu x sobre de tu? Es formidable. Llastima ke existeixin els de la nomeklatura, ke x obligació havien de sortir en un relat que parla del comunisme, en que l'unik que passa es que es redueix el nombre de poderosos. No té altra cosa... És una llàtima que no hi hagiu cap alternativa actual vàlida al capitalisme...

  • No és "què" és sinó "per a què" serveix[Ofensiu]
    T. Cargol | 19-10-2006

    Un cop em van dir que per a saber classificar bé qualsevol cosa no m'havia de preguntar-me: què és, sinó per a què serveix.

    És a dir, una planxa de carbó de l'aviá és una planxa però no serveix per planxar: l'he de posar sobre la llar de foc a la vitrina, no a l'armari dels electrodomèstics.

    Així, el que dius és com la planxa de l'àvia, és cert però, serveix per "planxar"?

    Si els evangelitzessin en la democràcia - tipus Iraq, amb palla d'Abu Griab inclosa - seria molt pitjor, no? Ja saben com se les gasten: invasió japonesa, guerra de Corea.

    El socialisme és un desastre camarada i el capitalisme progressa tant i tant que se li avança en el seu deliri!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

98037 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com