Ens ha caigut l'hivern...

m'ha vingut al cap Espriu, amb la seva lucidesa intractable i la tossuderia dels mots anunciant la mort de la pròpia identitat.

!!!!!

preciós

Quan llegia la teva poesia m'ha semblat sentir música de fons. És com si fos la lletra d'una cançó. Petons!



Gemma

@--'-,---

Començo pel començament, en descobrir-te, just en un dia en què un airet fi, com de flauta, s'obre pas en mig del tímid sol primaveral que tant i tant s'havia fet desitjar... i en fer-ho, em trobo amb un poema de cadència ferma i constant, fet amb paraules plenes i denses, ben sonores, molt encertades ocupant el lloc des d'on dissenyen el seu fragment de paisatge intangible però transmès amb prou força com per resultar real.ç

Per agrair-te el goig, em permeto oferir-te la meva platja Assedegada..., en cas que et vingui de gust fer un volt arran de mar, sobre la sorra, vora les onades.

Per celebrar la coincidència d'avui, t'envio una abraçada esperant que t'arribi en bones condicions i sigui ben rebuda,
Unaquimera

hereu d'aquella calma activa que ens conferia un "savoir-fer" perdut; l'únic que em consola és el caràcter cíclic no sols de l'any sino de la vida, la Natura, l'Univers.
Perfecte Anagost!!!!

El que dius al teu poema amb mots tan clars i alhora tan irònics, és el que volen fer amb tot el nostre territori...
Un País de serveis, a l'abast de visitants europeus dels països més freds i més rics.
Almenys, ací al País Valencià, és la política dels nostres governants, que espere abandonen les seus poltrones a les properes eleccions, doncs això és un desastre que no té cap trellat.
Res més, amic Jaume, continua escrivint tan bons poemes com aquest.
Una forta abraçada de:

FRANCESC (Un llegidor addicte sens remei)

Bellíssim.
Ben trenat, musical, precís...

Salut, i benvingut.