endins

Un relat de: quetzcoatl

La pell del teu pou
que clou l'aigua i en vessa;
borrissol que regala escalfor
i cou tendresa endins.

Endins,
que és on se'm vesses
i ens trobem
sols i plens,
dos.

Comentaris

  • M'agraden...[Ofensiu]
    tramuntana | 05-09-2005

    m'agren aquests poemes curts i directes. M'ha agradat molt. felicitats. petons!

    laura^^

  • Explícit[Ofensiu]
    Jofre | 05-09-2005 | Valoració: 10

    Podríeu ser més explícit Quetzcoatl?

    Perquè has fet servir dues vegades el verb vessar? i la paraula endins?

    La pell del teu pou
    clou i cou,
    endins,
    ple i sol,
    en dos:
    tendresa.

    Sobrepasses el límit d'erotisme permès en aquesta via (ja està bé! mai arribaré a descobrir qui sou Quetzcoatl).
    : - )

    PS: Per cert, enhorabona per descodificar l'hèlix de DNA de "sorra i vent".
    La recomanació literària de "Mon Pons"és un encert i la teva feina perfecta.

  • instants | 13-08-2005

    m'agrada...

  • el primer.[Ofensiu]
    Gica Casamare | 21-07-2005 | Valoració: 10

    De vacances estant, insomne pensant, t'he buscat el primer.
    Veig que vas començar forta, relatant el pou farcit de vessament... gaudi dels forats aborrisolats!!! ;)

  • endins[Ofensiu]
    donablanca | 08-06-2005

    del poemes amb més prosodia.
    els envoltes d'un format exquisit

  • Llibre | 02-06-2005

    Sí, ho repeteixo: uau!!!

    M'ha agradat. És breu, és concís, és eròtic... i és elegant!

    Aquest és el tipus de poesia eròtica que m'agrada. Aquella que crea imatges per jugar a explicar realitats.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Endins[Ofensiu]
    George Brown | 16-05-2005

    Endins… simbologia de la unió de dues persones.
    Pocs versos, plens de sensualitat i erotisme... d'una forma molt elegant, però deixant entreveure moltes coses.
    Pocs versos, però molt directes... expressant tot allò que ens fa anar ‘endins'.

    "sols i plens, dos."... meravellosa imatge!!

    una abraçada,
    Jordi.

  • m'ha fet gràcia...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-05-2005 | Valoració: 10

    buscar el teu primer poema publicat a RC... veig que no has sufert cap evolució de menys a més, ni cap metamorfosi... ja el teu primer poema... és sensacional... fort, amagant entre mots, (pocs per cert, no en necessita més ) secrets íntims proclamats a cops de vers, amb dolcesa, sensualitat, penetrant suaument fins al fons de l'essència bella i sexual...
    clou el teló l'acte... relax... entreacte... un sospir...
    no podies començar millor la teva col·lecció de 22 joies de 22 quirats!!! felicitats!
    gràcies pel teu e-mail també de molts quirats... et contestaré, no me n'oblido pas...
    un petó i abraçades...

  • Fascinant[Ofensiu]
    pedraforca | 12-04-2005 | Valoració: 8

    Com sempre i cada cop que he llegit els teus mots... he quedat fascinat

  • Ostrez[Ofensiu]
    Pantera endiumenjada | 05-04-2005 | Valoració: 10

    La pell del teu pooOOOOooooOOooooooooooooooooooooooooooooOOOou...

    silencisilencichomp.

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

161460 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com