En mans de la Mestressa Anna (I part)

Un relat de: Galàxia
En mans de la mestressa Anna.

En Miquel Casamitjana va obrir el seu correu electrònic i va comprovar que per fi l’havia contestat la mestressa Anna. Feia uns dies havia trobar a Internet una adreça d’un club d’aficionats a les pràctiques S/M, i després de dubtar-ho molt, ja que ell no havia tingut encara cap experiència d’aquest tipus, els havia escrit per tal d’oferir-se a participar en una de les sessions, ja que de sempre havia sentit un gran desig de ser dominat i castigat per una dona i fins ara, per diferents raons, no ho havia pogut satisfer. En la nota de contestació de la mestressa Anna, li oferia la possibilitat d’assistir a una sessió el proper dissabte a les 4 de la tarda. Li donava l’adreça i li pregava que li portés 200 euros en concepte de lloguer del gabinet, cosa que el va fer ensumar que potser es tractava d’una activitat econòmica muntada per una petit grupet de meuques no professionals. En la nota li oferia una sessió amb ella, encara que esmentava la possibilitat de que hi hagués una ajudanta o pupil·la seva que estava aprenent la tècnica per tal d’esdevenir ben aviat mestressa dominadora. La nota acabava demanant-li que acudís amb un tanga de fil dental de qualsevol color, però que s’assegurés que deixava totalment desprotegides les anques. També li va demanar que hi anés ben dutxat i rentat, tenint cura de de deixar ben nets els genitals. Devia prestar especial atenció a netejar-se molt bé el solc de la titola, lloc on s’acumula molta brutícia.
Com que era dimarts i quedaven ja pocs dies pel dissabte, amarat d’una angúnia freda, es va posar a la feina de trobar un tanga de fil dental. Ell mai n’havia tingut ni portat de tangues, ja que sempre havia dut calçotets normals de cotó. Sabia que moltes dones en duien, sobretot les joves. Ja que se’n veien moltíssimes a les revistes eròtiques i fins i tot les botigues de llenceria en tenien als aparadors. A la feina, algunes companyes portaven tangues ben menuts. Es distingien bé quan estaven assegudes i miraves des de dalt estant. Immediatament entre l’esquena i els pantalons es veia una cinta entrant a la regatera del cul. L’estiu passat va veure per primera vegada a la platja una paia boníssima portant un banyador tanga, de tal manera que se li veien les natges, bellíssimes per cert, des de ben lluny. S’imaginava que el terme fil dental feia referencia al gruix de la veta que entra per la ratlla del cul i s’uneix a la part davantera del tanga, la que tapa breument els òrgans sexuals masculins. Tot seguit va entrar al Google i va escriure: Tanga de fil dental per a homes. Immediatament se li van obrir diferents alternatives, la majoria l’adreçaven a diferents sex shops. Va visitar el de diverses botigues del sexe i va poder veure imatges de diferents tangues masculins amb els seus preus, que en cap cas passaven dels 20 euros. N´hi havia alguns francament mínims ja que es limitaven a una petit bossa subjectada al penis erecte mitjançant un llacet. Va escollir un sex shop ben a prop de casa seva. Va tancar l’ordinador i s’hi va adreçar. Estava frisós. De lluny estant, pujant les escales del metro ja va veure les llampegades de color rosa dels tubs de neó del sex-shop. En Miquel estava nerviós. Només recordava haver estat una o dues vegades a un sex shop, però sense comprar-hi res. Quan ja va ser a prop va veure que la porta d’entrada estava oberta de bat a bat. El sex shop era petit i hi havia una dependenta jove, més aviat lletja. A més a més anava molt poc arreglada amb un jerseiot vell i estiregassat. Va donar un cop d’ull general a la sala. Només hi havia un parell de persones escollint videos pornos, Com que la dependenta no deixava de mirar-lo se li va adreçar.
-Tenen tangues de fil dental per a homes?. -
La noia es va aixecar de la caixa registradora i va anar fins a uns prestatges d’on va treure 5 o sis capses.
-Tingui. Aquests son boníssims, super petitons, just per tapar les vergonyes. Són d’un material molt agradable, es diu fibra Elastan i dóna molt de gust. S’estiren molt. De fet només tenim una talla.
En Miquel li demanà que els hi ensenyés. La lletgeta els hi va treure de la capsa i va fer una demostració del grau d’estirament que aguantaven.
-Els tenim de diferents colors, però em sembla que ara mateix només me’n queden de negre i de vermell El preu és de 14 euros.
En Miquel, li va dir que se’n quedava un de cada color i que els hi emboliqués en un paper, ja que no s’enduria la capsa. En realitat volia evitar la possibilitat de trobar-se amb algú que li xafardegés la bossa. En canvi res d’això podia passar portant-los a la butxaca ja que eren tan petits que no ocupaven més que un manyoc de paper arrugat. Els va pagar i va sortir agraint-li a la dependenta les atencions.
Va arribar a casa delerós d’emprovar-se els tangues. Es va despullar tot corrents quedant-se nu de pèl a pèl. Després desficiós, va desembolicar el paper i en va extreure el tanga de color negre. Va estirar-lo obrint el cercle que forma la veta de la cintura i va ficar les cames pels dos buits grans, de tal manera que la veta estreta s’acoblés a la ratlla del cul. Però en ajustar-se’ls, la titola i un dels ous se’n va anar fora del petit pedaç de tela de forma de triangle-trapezi i que acabava amb un replec formant un saquet. Tot amb tot, la tela no mesurava més de 10 cm X 12 cm. Se’ls va baixar altre cop i va fer un segon intent, clavant aquesta vegada la veta transversal al fons de la ratlla del cul i fent uns estrebada cap amunt. Ara sí!. El pedaç de tela va recollir la bossa dels testicles, pujant-los amunt i va encabir la cigala. Com el material era tan flexible i elàstic, es va deformar. La titola que ja començava a trempar tibava el material, obligant la bossa dels ous a pujar una mica més. Es mirà al mirall. Era realment eròtic. El paquet era formidable!. Es girà i veié les natges nues i el petit i estret filet negre entrant per la regatera. Es va recol·locar el tanga i va notar que la veta del cul se li clavava intentant entrar al forat del recte. Li donava gust sentir una certa pressió tant als testicles com a la cigala i a l’esfínter del cul. I el tacte era tan agradable…. Va decidir estrenar-los fent-se una bona pelada. Va anar a buscar un parell de revistes porno velles i les va obrir cercant unes imatges ben excitants. Una de les revistes era de paies dominadores vestides amb cuir i amb fuets i cadenes a les mans o bé engarjolades mig nues en petites gàbies. L’altre més moderna, ja presentava un munt de paies amb les mamelles operades i ensenyant en uns increïbles primers plans, les seves xones obertes de bat a bat. En moltes de les fotos, unes models precioses , rosses com un fil d’or, i amb uns dits amb unes ungles llarguíssimes i vermelles, s’obrien la tavella del cony amb dos ditets, per tal d’ensenyar els llavis de la vulva i fins i tot el clítoris ben inflat i escaient. Anaven tot depilades, tret d’un petit floc de pèl a la part superior del pubis. Li feia angúnia veure aquelles ungles tan punxegudes fregant una part tan sensible i valuosa come era la figa d’aquelles belleses. Però el que més l’excitava era el reportatge d’una dòmina-mestressa alemanya, rossa i amb monyo, lluint una cotilla negra de cuir que arribava just fins a la base de les sines. Aquestes eren precioses i just al bell mig estaven coronades per uns mugrons ben erectes i grossíssims, força bruns, La cotilla de barnilles baixava pels costats fins als malucs, però deixava veure al centre el melic sense cap arracada. Per sota sortien unes calces molt petites també de cuir, que es feien estretes, estretes, en acostar-se a la patateta, devia mesurar en aquesta zona tan calenta just un parell o tres de centímetres d’amplada, aconseguint tapar molt breument el trau de la tavella. En moltes de les imatges la dòmina jugava amb un fuet amb mànec prominent. Tenia aspecte de fal·lus. La dòmina se’l passava per tot arreu, sobretot pel conyet ja alliberat de les calces estretes, i pels mugrons bruns i tibants.
Amb la visió de totes aquestes paies tan excitants i calentes, en Miquel començà a fregar-se els ous i la titola per damunt del tanga. Estava molt calent. Pujava rítmicament la mà de baix a dalt fins a la punta de la fava, cada vegada més trempada, fendint més i més el material elàstic. A cada fricció sentia més plaer. Amb la mà plana pujava i en arribar al cap de la fava, la movia horitzontalment per tal que la titola rodolés fregant contra la paret de l’abdomen i contra la tela superplaent del tanga. La cosa s’anava animant, De tant en tant, la mà dreta parava i anava a cercar els mugrons, ben drets i inflats i els hi donava una bona pessigada,i tornava de seguida a baix. La cigala tenia ja una grandària espectacular i començava a tenir un petit moviment propi. De sobte notà els espasmes de la punta de la fava i la lleterada venint de dins amb força. Tingué temps d’apartar just el tanga a un costat i alliberar la tita, la qual al no sentir el destorb de la roba. s’aixecà fins formar un angle ben bé de 30º sobre l’horitzontal. Llavors la lleterada començà a sortir descrivint una paràbola perfecte fins empastifar el mirall del lavabo. Amb la mà se l’agafà i controlà, i dirigí el final de la lletada cap avall, cap al lavabo. De la força que duia el raig fins i tot li esquitxà una mica la cara, La quantitat de llet era enorme. Era com si l’haguessin ben munyit. Pensà de seguida que això és el que li passaria el proper dissabte i unes quantes vegades per cert, ja que la mestressa Anna li havia dit que la sessió s’acabava normalment a la tercera escorreguda, i que tothom hi arribava sense problemes, tant si era de grat com per força, a base de fuetades.

(continuarà) Galàxia

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Galàxia

39 Relats

10 Comentaris

27836 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Potser perquè he viscut gairebé tota la meva vida fora de Catalunya, sóc un enamorat de la nostra llengua catalana.
Vaig néixer a Sabadell (Vallès Occidental),, però des que tenia 12 anys he viscut a Madrid. Ara en tinc 63. Hi va haver una època en que vaig estar a punt de perdre la meva llengua de naixença, però me'n vaig adonar i vaig ser capaç de recuperar-la.

El llibre complet que recull tots els contes sobre la vida del Miquel ha estat editat amb el títol de: Retrats de la vida d'en Miquel Casamitjana.
Pot trobar-se a la pàgina web
www.amazon.es/libros
A la 1ª línia de Buscar cal escriure Miquel Casamitjana i clicar el botó IR.

He iniciat la publicació del llibre Fugida a França. Memòries de la Guerra Civil de l'Andreu Pallarols. 75 anys després de l'acabament de la guerra civil, crec que és un bon moment per retre homenatge a les persones que visqueren i patiren aquella horrorosa guerra.

Galàxia