EM QUEDA

Del meu petit regne afortunat
només em queda una llisa plana
de boira propensa per dormir,
i la fotografia il·luminada d'un tren nocturn
de llarg recorregut que sempre em ve a buscar.
També disposo encara d'un instint de bondats
rigoroses i, quan esternuda alguna primavera,
m'adono que encara no estic del tot sol
reafirmant-me que la vida és encara possible.

La resta ja em cau a la perifèria :
una derrota còmoda sense tempestes de plom
és el nucli en el que ara transito.

Ah!, se m'oblidava...
Sí que em queda una cosa que engrandeix
la meva grisa i malmesa República ;

em quedes tu.