Em creia saber i no ser res

Paraules sàvies amic Joan, per no saber, no sabem quasi res, ni qui som, ni d’on venim, ni on anem. Tan sols vivim cercant l’entrellat de tot plegat, intuint, pressentint... o potser si sabem, però una espessa cortina trenada per nosaltres mateixos ens retè amagant-nos el que realment som.
Una forta abraçada

...que en poques paraules es pot dir tot.
és un tòpic molt utilitzat en poesia però el teu és un poema diferent, especial.

...que en poques paraules es pot dir tot.
és un tòpic molt utilitzat en poesia però el teu és un poema diferent, especial.

que demostres intel.ligència i sensibilitat amb els teus mots i els teus comentaris i que ets molt amable amic joan

rep la meva abraçada
joan

Si ho dius és perquè pots.

Tal com dèiem dissabte, cara a cara i en una conversa de proximitat, l’important és ser en marxa, sense deixar que ens aturin del tot el cansament o les penes, la por o el dolor...
Tan sols cal descansar quan convé, no esgotar les forces i continuar endavant, amb esperança, sense esperar a posseir tot el coneixement per a donar passes.
I, si pot ser, buscar bons companys de camí... o d'etapa.

T’envio una abraçada tot recordant la darrera,
Unaquimera

ets únic en donar a les coses un punt de vista sorprenent, gràcies pel teu comentari al meu mirall lunar

: - )) fins ben aviat company
joan

cap de nosaltres sabem res de tot això, i penso que és una cosa a favor per nosaltres, perquè si sapiguessim el que ens passarà demà, talvolta ho voldriem canviar.. i ja no seria el mateix. En aquesta vida, ens guiam nosaltres mateixos, però sempre deixant-nos endur un poc pels sentiments i pel destí.
Una besada :)

no sabem d'on venim ni on anem, passat i futur...
només sabem el present, qui sap potser no cal res més...

salutacions ben cordials
joan