Els teus ulls de mort

Un relat de: Llorenç Garcia

Només conéixer-te em vaig encabotar en un repte: encendre llum als teus ulls apagats. I és que la Natura t'havia atorgat tots els dons possibles; una figura benplantada i una tonalitat de pell que sincretitzava la història amb el millor de cada cultura: una base canella servada per alguna arrel aràbiga perduda, un refinament grec esguitat d'algun tombant de l'antigor i una pau ensumada d'algun temple tibetà.
Els llavis posseïen el motle d'alguna escultura egrègia i els braços eren un hostatge que convidaven a perdre's a la mol·lície. Nogensmenys, els teus ulls...
Els teus ulls són com una obra inacabada enmig d'un conjunt perfecte, és l'element disharmònic enmig d'una perfecta simetria, són com una sempiterna frustracio.
Quan et vaig conéixer vaig descobrir una mirada llangorosa i sense llustre, per això jo em vaig entestar a envernissar-los per dotar-los amb una guspira de vida, encara que només fos una espurneta d'alegria. Però no vaig reixir-hi...
Ans al contrari, em vaig sumir en una batalla amarada de sang en la qual els meus ulls sorgien injectats de derrota per haver estat incapaç de corregir aqueixa "insignificant" imperfecció tot i que em vaig abrandar en cos i ànima a la causa.
He de reconéixer-ho. Me n'he d'anar sense poder escampar-te les tenebres als ulls, abandonats a l'atzar de la nit perpètua, a l'eclipsi etern. I m'he obligat a fer les maletes en el moment que m'he observat a l'espill sobre el qual he descobert atuït la presència d'una calitja en la meua mirada inexistent adés. Els meus ulls ja encetaven un procés agònic que els hagués conduït al mateix sepulcre a on jauen els teus. I no puc consentir tal suïcidi.
Així doncs, t'abandone mentre resseguisc el camí que mena cap a platges assoleiades a on em lliuraré cap a causes possibles.

Comentaris

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 03-06-2010 | Valoració: 10

    avui et descobreixo per primera vegada amb aquest relat... Et felicito pel llenguatge acurat que utilitzes i pels sentiments suggestius que transmets

    et convido a veure un curtmetratge i allegir el poema que me va inspirar, espero que t'agradi

    poema: La papallona sense ales

    fins aviat

    una abraçada encaixada

    joan

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

  • Caminant pels 42 Relats[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-12-2009 | Valoració: 10

    M'agrada el teu Relat... encara que una frase inicial ja m'ha enganxat.
    "encendre llum als teus ulls apagats"
    Gràcies, Llorenç.

  • Un escrit [Ofensiu]
    ANEROL | 18-07-2009 | Valoració: 10

    on crec entendre s'expressa una manca de vida, d'ànima; un desig per insuflar vida i un canvi per fugir de l'autidestrucció.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

75 Relats

271 Comentaris

67750 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog