Els petits mags

Un relat de: uanra

En un poble molt llunyà, que es deia Viladefranc, hi havia un castell on hi vivien quatre petits mags que eren: la Júlia, en Pep, en Xavier i en Carles. Aquests quatre mags, vestits amb túniques de colors llampants i capes, estaven jugant amb un trencaclosques. Però es veu que la Júlia no deixava jugar els seus amics perquè ella volia que cadascú fes el seu propi trencaclosques. En Carles volia el trencaclosques del Tarzan i en Pep, també. I es barallaven contínuament. Després, la Júlia va dir:
-Per què no cantem "Una plata d'enciam"?
Els petits mags van pensar que era una bona idea i la Júlia va començar a cantar la cançó:
-Una plata d'enciam, ben amanida, ben amanida, una plata d'enciam, ben amanida amb oli i sal. Sucarem un tros de pa per a qui toqui, per a qui toqui; sucarem un tros de pa per a qui toqui anar a parar. Carles, t'ha tocat a tu!
I en Pep va agafar un trencaclosques que era millor que el del Tarzan, els dels Increïbles. Quan van acabar de jugar, van sortir al pati a jugar als Jocs Olímpics.
Al pati també hi jugaven uns nens: en Martí i en Marc. En veure els petits mags, els dos nens van sortir com esperitats i es van amagar darrere d'una casa gran. El mag Xavier va dir:
-Tranquils, no us farem res. Només volem jugar amb vosaltres.
-No sou mags dolents? -pregunta el Marc una mica espantat.
-No, només som mags normals i ja està. Com us dieu?
-Jo em dic Marc.
-I jo em dic Martí.
-Nosaltres ens diem: Júlia, Pep, Xavier i Carles. Marc, Martí, voleu jugar amb nosaltres? -va preguntar el petit mag Carles.
-Esclar que sí.
-Vinga! A què juguem? -pregunta el Pep.
-A mata-conills! -proposa en Martí-. Sabeu com s'hi juga?
-Sí -respon en Xavier-. Al col·legi hi hem jugat alguna vegada. Teniu pilota?
-No.
I van passar una estona rumiant com podien aconseguir una pilota. I en Xavier va tenir una idea:
-Per què no fem una pilota nosaltres?
-Teniu poders màgics? -va preguntar el Marc-. Per¬què, normalment, els mags tenen poders màgics, no?
-Esclar que sí, nosaltres podem fer una pilota.
I en Pep va fer màgia i li va sortir una pilota.
Van estar jugant moltíssima estona i es van fer molt amics.

07-02-2009

Comentaris

  • Quins mags![Ofensiu]
    estepa3 | 02-07-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat.
    A més a més, hi ha una gran varietat de jocs!
    Tu, sí que estàs fet un mag. Un mag amb els poders de la imaginació...

    estepa3

  • Hola Uanra[Ofensiu]
    ponni | 09-02-2010


    Ens vam veure al dinar de les catanies on vas llegir un conte molt divertit. Sóc la ponni la filla petita del Calderer.

    M'ha agradat molt el teu conte del petits mags.

    Ponni

  • Hola, Arnau[Ofensiu]
    ANEROL | 15-08-2009 | Valoració: 10

    no afegiré més del què ja t'han dit. Solament, que m'encanta la teva imaginació i que la teva família et recolzi. Tinc dos nens i crec que això és molt important, deixar que s'expressin. Felicitats. Un petó molt gros

  • Quins mags![Ofensiu]
    Safir | 19-04-2009 | Valoració: 10

    Una història molt bonica.

    M'ha agradat molt el teu conte de "Els petits mags". Trobo que mostra amb molta franquesa els valors de l'amistat.
    Noi, t'asseguro que a molts ens hauria agradat escriure tant bé quan teníem la teva edat.
    Té molt de mèrit, i mira que jo tan sols en tinc tretze i em queda un munt per aprendre.

    Continua així!


    Safir

  • violetaclara | 15-03-2009

    Molt ben escrit!!! Cada vegada fas uns relats més llargs i més treballats!!! M'ho he passat molt bé llegint la història dels petits mags, i això és el que importa! Un petó molt fort!!! muakkks

  • Quin relat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-02-2009 | Valoració: 10

    més bonic, Uanra! ËS un vertader cant a l'amistat i és ple de bons sentiments. Et felicito mil vegades.
    Un petonàs.
    Nonna_Carme

  • Quina sort...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 22-02-2009

    tenir amics que a més siguin mags, i dels bons! Tens molta imaginació, Arnau, i es nota perquè cada relat que et llegeixo tracta de temes diferents i en tots hi trobo aquesta manera especial i encantadora que teniu els nens d'explicar les històries i fer-les interessants també pels que ja no ho som tant.
    Un petó molt gran, i segueix escrivint així de bé!

  • PRIMER DE TOT[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 17-02-2009 | Valoració: 10

    T'haig de dir que és una sort tenir tants amics, i molt més si tenen tantes ganes de jugar com aquests petits mags. Saps que aquests jocs que jugeu a l'escola son uns jocs de tota la vida? Saps que els nens que tenien l'edat de l'oncle Manel quan era petit, també eren petits mags? Molta canalla no tenia gaires joguines i se'n fabricaven ells mateixos, a mi m'ho ha explicat el meu pare. Perquè no li preguntes a l'avi Joan, el de la iaia?... Un petó molt fort, muaks!!!

  • Petits i Grans[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Tot és. Gran o Petit. La màgia de la vida no té mesura. I un petit mag pot fer... i molt.
    Relat molt dolç i amb missatge.

  • Quin conte més bonic[Ofensiu]
    JOANPG | 16-02-2009 | Valoració: 10

    I no tan sol pel conte en sí sino per a quí el dediques. El teu oncle avi ha marxat d'aquest món amb una sitisfacció plena de joia al veure que la seva dèria d'escriptor i lector té grans seguidors, i us seguirà llegint sensa poder fer correccións com feia quan era MaGaMa.
    Ajuda molt al teu avi Joan, el de la iaia, ja que et necessita més que mai al seu costat. Ets massa jove per entendre del tot el que et dic, pero el suficientment intel.ligent per preguntar als pares qué significa el que ha passat.
    Una forta abrassada del teu admirador Joan.

  • Gràcies Arnau![Ofensiu]

    Gràcies Arnau per dedicar-li aquest escrit al teu oncle-avi Manel. Ell, el llegirà des del cel, i estarà molt content de la teva mostra d'afecte.
    - Avi Joan, el de la iaia -

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de uanra

uanra

25 Relats

350 Comentaris

54960 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em dic Arnau. Vaig néixer, a Barcelona, el 17 d'agost del 2002.

Em vaig estrenar a Relats en català amb 6 anys i molta il·lusió per aprendre a escriure i fer amics. Ara ja tinc uns quants amics relataires i tinc 11 anys!

M'agrada l'aeromodelisme (com al meu pare) i escriure contes (com al meu avi, en Joan Gausachs i Marí i la meva mare, la nuriagau).

Faig 6è de primària i sóc un Llop al cau de la meva escola Maristes Sants Les Corts

Agraeixo l'acollida que m'heu fet a RC

arnausoler2002@hotmail.com