Els homes vermells

El color d e la terra, d' africa
marcat en la pell, perenne, com un foc etern,
i el verd maragda de mirada penetrant
esfaraidora i penetrant .
bonic relat enmarcat en els colors de la vida.

Avet

Una bona ambientació (tret característic dels teus relats), i una breu definició de personatges dibuixada amb quatre pinzellades. Suficients. Les justes per a un relat d'aquestes característiques, per a una narració curta.

Sé que en algun moment t'han comentat que el relat queda indefinit, no acabat. Jo no ho veig així. El que passa és que desperta la ment del lector i li crea la necessitat de saber, de conèixer més sobre aquests personatges.

I poca cosa més et puc dir. I més veient els comentaris intensos que t'han dedicat. Només afegir que el trobo ben estructurat i amb un ritme controlat i apropiat.

Petons,

LLIBRE

.. ara que has creat aquest ambient?

Entenc més el teu relat després que m'expliquessis en un dels teus comentaris que has passat algun temps a l'Africa. Tanmateix, el teu relat el trobo perfecte ... com a introducció d'una història completa ambientada a la sabana africana. T'animaries a escriure-la?

Vull aprofitar per agrair-te els teus darrers comentaris a RC, i especialment per recomanar-me al fòrum. A RC només soc gat de nit, que ocasionalment deixa un relat i a qui agrada compartir uns moments amb d'altres per a qui la nostra llengua és només un vehicle d'unió ... cosa gens menyspreable tenint en compte els moments en els que vivim.

Com que t'has pres la molèstia de llegir-me, et faig un parell d'apunts a algunes de les preguntes que queden obertes en els teus comentaris:

1) "Macrotermes", és el nom d'una espècie de tèrmits africans coneguts per construir caus que sobresurten varis metres per sobre de la sabana. El nom científic complert és "Macrotermes Bellicosus". En el relat en el qual introdueixo aquest personatge, el petit tèrmit que es mou només per l'instint de la seva espècie, esdevé el destí fatal i ineludible per a l'arbre vell que es creu immortal. A partir d'aquí, cadascú pot fer les reflexions personals oportunes sobre el relat. De totes maneres, t'agraeixo enormement els teus apunts sobre el valor dels arbres en la cultura africana

2) Sobre el meu "backgraound": bé, doncs no soc historiador. De fet, amb els anys me n'adono que de fet, no "som" res en especial. Que com deia Sartre, "no som, sinó que ens fem". I jo vull pensar que cada dia ens fem una mica més, més diferents i més rics. Fa poc sentia declaracions d'en Baltasar Porcel que deia que els homes (grans) poden decidir després de la crisi de la mitja vida si volen convertir-se en estúpids integrals, o si volen continuar aprenent. Jo espero continuar aprenent i canviant per molts anys. Per si tens curiositat, durant molts anys he encaminat la meva vida a la ciència (en particular la química), i de fet encara exerceixo com a químic. Començar a escriure ha estat una aventura fruit d'un munt de casualitats. Ni tant sols sé si serà una aventura amb continuïtat. Però de moment és una experiència que val la pena. Ni que tant sols fos per poder canviar impressions amb la resta de gats de nit que passen hores davant de la pantalla a la recerca d'un nou company de viatge a RC.

Una abraçada i fins aviat.

Carles

Caram, quin estiu, no?
Em refereixo a que estàs publicant molt, i això és una bona notícia. I tant que sí!

Bé, el relat: sincerament, no l'he entès gaire. Segurament hi ha molt més que no el que una ment plana com la meva ha pogut entendre. Em vinc a referir a coses més enllà de la mera descripció.
Desrius molt bé, i es nota que t'has mogut, ja que et porta a llocs que per aquí no es troben. Almenys jo hi interpreto situacions ambientades a l'àfrica negra (només he estat a l'àfrica mora, jo....)
Per exemple: el Baobab. Sé quin arbre és, però no estic segur del que significa. Més enllà del petit príncep (ara estic pensant que el noi dèbil del relat podria ser ell), i de mínimament saber que és un arbre que per molta gent de l'àfrica va més enllà de fusta i fulles.

--> amb tot això, què vull dir? que em sap greu perdre'm el segon significat, però que amb el primer (és a dir, la descripció, la situació, etc.) ja surto prou satisfet, perquè, com bé saps, és un plaer llegir-te...

bé, gataxica! espero veure't ben aviat, i així me l'acabes d'explicar... i per cert: si remèues la web que comentaves, me la mèules, ok?

Apali!

Marc.

Aquest relat m'ha recordat força a "Maragda". No serà aquest conte a aquell el que "El Hobbit" a "El senyor del anells"???

En tot cas, m'ha encantat. Tot. Les descripcions, l'atmosfera, la trama, breu però de gran intensitat. Veig que has tornat de l'estiu en plena forma!

m'he quedat amb ganes de saber més coses (moltes més) d'aquests homes vermells. Una situació molt ben plantejada i ben ambientada... continuarà?

fantástika¡¡¡¡