Cercador
ELS GELOS PORTEN L'ODI
Un relat de: Marieta10- Compartir:
En sortir del supermercat va pensar en tornar a casa. Era ja fosc quan en va sortir ja que treballava fins tard. Feia un fred que pelava així que es va posar la jaqueta de quadres marró. Va creuar el carrer i va arribar al carreró de l’Institut Fènix. Aquell carrer no estava il•luminat i qualsevol que passés per allà mirava a totes bandes per no veure-hi res estrany. Això mateix va fer la Sara. Prop de la papereria de la senyora Adriana hi havia tres joves. Dues noies i un noi. Com que era fosc només va poder veure correctament la cara d’una noia morena i de pell molt blanca. Era alta i prima i duia una dessuadora de rams 23. Malgrat la llum va poder veure que entraven a uns magatzems abandonats a la cantonada del carrer.
Es va aixecar després de sentir sonar tres cops el despertador. Va fer un badall ,va anar a la cuina i es va menjar una tassa de llet amb cereals integrals. Es va rentar les dents i la cara i es va vestir. Es va fer una cua i va anar a comprar el diari.
-Bon dia senyora Adriana!-Va dir alegrament- Hi ha res d’importat?
-Sí, es veu que en aquest barri ahir va desaparèixer una noia que es diu Mariona Sánchez .-Va dir mentre li cobrava el diari.-I, a tu, com et va la feina?
-Bé, mira amb això de la crisi no massa bé però anar fent!-I Li va pagar el diari-Au doncs fins demà!
Quan va arribar a casa va llegir l’apartat en què s’explicava la desaparició.
Al final hi havia una fotografia d’ella. La va reconèixer! Era ella, la noia de cabells negres de la nit passada!!
Va dinar uns macarrons blancs amb tomata i, de postres un iogurt. Es va posar la jaqueta i va sortir cap a la carrer de l’Institut Fènix. Eren les dues del migdia. Va entrar en aquell magatzem. Res. Un soroll. Es va acostar a l’habitació d’on venien els sorolls, va obrir la porta i va trobar la noia estirada al terra amb les mans i els peus lligats i un esparadrap a la boca. Va córrer a ajudar-la i la va treure fora el local.
-Però es pot saber qui t’ha fet això? –Va preguntar la Sara.
- Tu eres la dona que ahir estaves al carrer... Uns amics em van dir que m’havien preparat una festa dins els magatzems, quan hi vaig entrar em van fer caure a terra i em van colpejar contra la paret, em vaig quedar inconscient i quan em vaig despertar em vaig trobar lligada.
-Mira, anem a comissaria i ho dius a la policia, denuncies a aquets que et van fer això i truques als teus pares, ‘’vale’’?
La noia exaltada va assentir.
Tres dies després van fer un judici on els seus ‘’amics’’ van dir que ho havien fet perquè era una creguda i mereixia donar-li una lecció. Els van tancar durant tres anys en una presó per menors, la Mariona Sánchez va haver de fer rehabilitació perquè havia perdut facultats a causa dels cops rebuts.
Es va aixecar després de sentir sonar tres cops el despertador. Va fer un badall ,va anar a la cuina i es va menjar una tassa de llet amb cereals integrals. Es va rentar les dents i la cara i es va vestir. Es va fer una cua i va anar a comprar el diari.
-Bon dia senyora Adriana!-Va dir alegrament- Hi ha res d’importat?
-Sí, es veu que en aquest barri ahir va desaparèixer una noia que es diu Mariona Sánchez .-Va dir mentre li cobrava el diari.-I, a tu, com et va la feina?
-Bé, mira amb això de la crisi no massa bé però anar fent!-I Li va pagar el diari-Au doncs fins demà!
Quan va arribar a casa va llegir l’apartat en què s’explicava la desaparició.
Al final hi havia una fotografia d’ella. La va reconèixer! Era ella, la noia de cabells negres de la nit passada!!
Va dinar uns macarrons blancs amb tomata i, de postres un iogurt. Es va posar la jaqueta i va sortir cap a la carrer de l’Institut Fènix. Eren les dues del migdia. Va entrar en aquell magatzem. Res. Un soroll. Es va acostar a l’habitació d’on venien els sorolls, va obrir la porta i va trobar la noia estirada al terra amb les mans i els peus lligats i un esparadrap a la boca. Va córrer a ajudar-la i la va treure fora el local.
-Però es pot saber qui t’ha fet això? –Va preguntar la Sara.
- Tu eres la dona que ahir estaves al carrer... Uns amics em van dir que m’havien preparat una festa dins els magatzems, quan hi vaig entrar em van fer caure a terra i em van colpejar contra la paret, em vaig quedar inconscient i quan em vaig despertar em vaig trobar lligada.
-Mira, anem a comissaria i ho dius a la policia, denuncies a aquets que et van fer això i truques als teus pares, ‘’vale’’?
La noia exaltada va assentir.
Tres dies després van fer un judici on els seus ‘’amics’’ van dir que ho havien fet perquè era una creguda i mereixia donar-li una lecció. Els van tancar durant tres anys en una presó per menors, la Mariona Sánchez va haver de fer rehabilitació perquè havia perdut facultats a causa dels cops rebuts.
