Cercador
M'AGRADA VOLAR!
Un relat de: Marieta10- Compartir:
Volava cap a la porta quan la seva germana va baixar i li va dir que la mare no la deixava sortir abans d’acabar els deures. La Nina ja ho sabia, però aprofitant que la mare havia sortit a comprar va decidir escapar-se. La seva germana, la Kirta, era molt espavilada i de seguida que havia sentit el cop de la porta de l’habitació de la Nina havia corregut per atrapar-la abans que marxés. L’única cosa que la podia aturar era la màgia de la Nina. A diferència d’ella la Nina podia fer màgia, i en aquest aspecte ella no podia fer-hi res.
-Ai Kirta!! I tu què n’has de fer si surto o no? Amés ja he acabat els deures!-Li va dir tota seriosa.
-La mare ha dit que no sortíssim perquè fa fred- Li va contestar-Per molta màgia que sàpigues no et pots abrigar sense tenir un abric!!
La Nina no la va escoltar i se’n va anar volant fins a la placeta. Aquella plaça era el lloc de trobada dels nois i les noies i com que era un poble tothom anava allà mateix. Al fons de la plaça una noieta rossa i de cabells llargs esperava llegint un llibre.
La Nina la va veure i de seguida va emprendre el vol i va arribar fins on seia. La Sofia era una gran amiga de la Nina i des de ben petites jugaven juntes. La Sofia era molt tímida a diferència de la Nina, que no hagués tingut mai cap problema per ballar un samba al mig del parc.
Quasi totes les tardes desprès de l’escola es veien a la placeta i xerraven hores i hores. A l’hivern prenien un té a casa l’àvia de la Sofie i unes galetes de xocolata. En acabat sortien a jugar amb la neu amb altres amics i la Nina feia encanteris per tirar voles de neu a la gent sense que la veiessin.
Quan va tornar a casa aquella tarda la seva mare ja havia fet el sopar i estaven a punt de començar. Quan sa mare la va veure entrar li va dir hola i li va fer un petó li va dir que si sortia algun dia més el que podia fer era abrigar-se.
L’endemà estava tant constipada que no es podia ni aixecar. Quan un bruixa està malalta es diu que ho encomana a tothom i així va ser. Al dia següent la meitat del poble no es podia aixecar de llit del constipat que tenien.
-Ai Kirta!! I tu què n’has de fer si surto o no? Amés ja he acabat els deures!-Li va dir tota seriosa.
-La mare ha dit que no sortíssim perquè fa fred- Li va contestar-Per molta màgia que sàpigues no et pots abrigar sense tenir un abric!!
La Nina no la va escoltar i se’n va anar volant fins a la placeta. Aquella plaça era el lloc de trobada dels nois i les noies i com que era un poble tothom anava allà mateix. Al fons de la plaça una noieta rossa i de cabells llargs esperava llegint un llibre.
La Nina la va veure i de seguida va emprendre el vol i va arribar fins on seia. La Sofia era una gran amiga de la Nina i des de ben petites jugaven juntes. La Sofia era molt tímida a diferència de la Nina, que no hagués tingut mai cap problema per ballar un samba al mig del parc.
Quasi totes les tardes desprès de l’escola es veien a la placeta i xerraven hores i hores. A l’hivern prenien un té a casa l’àvia de la Sofie i unes galetes de xocolata. En acabat sortien a jugar amb la neu amb altres amics i la Nina feia encanteris per tirar voles de neu a la gent sense que la veiessin.
Quan va tornar a casa aquella tarda la seva mare ja havia fet el sopar i estaven a punt de començar. Quan sa mare la va veure entrar li va dir hola i li va fer un petó li va dir que si sortia algun dia més el que podia fer era abrigar-se.
L’endemà estava tant constipada que no es podia ni aixecar. Quan un bruixa està malalta es diu que ho encomana a tothom i així va ser. Al dia següent la meitat del poble no es podia aixecar de llit del constipat que tenien.
