EL COMERCIANT DE JOIES

Sikbi jugava al jardí de les flors amb Meroshina i Kawsiktsha. Les criades les miraven alegrament mentre recordaven plegades el naixement de la petita Sikbi, que ara ja havia crescut una mica. La porta es va obrir quan el rei Hawshat va entrar al jardí de les flors. Meroshina i Kawsiktsha el van saludar i van continuar jugant amb les flors. Sikbi però, va abraçar al seu pare només de veure’l, ell la va abraçar i li va dedicar un somriure. A palau tothom sabia que la filla preferida del rei era Sikbi. Les seves altres filles sempre eren apart, i tothom creia que era degut a que la mare de Sikbi era la seva primera esposa i la més bella entre les més belles. El pare de Sikbi li va dir que havia arribat un comercià de joies i volia que en tries algunes.
La nena va seguir el seu pare fins a la sala principal i hi va veure un home vestit amb unes túniques vermelles que ella mai havia vist. Duia moltes joies penjades i portava un turbant roig amb petits diamants encastats. Al seu costat hi havia una nena de pell molt fosca i ulls rarament clars. No semblava més gran que ella. La nena portava un vestit blau que li arribava als peus i unes arracades d’or i pedres precioses.
El comerciant va preguntar:
-I doncs, la princesa Sikbi què desitja?
La nena el va mirar i va mirar a la taula plena de joies de tot tipus, seguidament va mirar al seu pare i va tornar a mirar la taula:
- El collar blau safir amb les arracades a joc.
El comerciant se la va mirar i va respondre:
-Magnífic, una elecció brillant princesa.-I va començar a preparar la capsa amb les joies- Es diu que aquest collar i les seves arracades les van crear els déus i, la persona que el porti serà protegit amb un do especial.
Sikbi el va mirar, i llavors va veure que la nena del darrera també portava un collar com aquell.
El comerciant va dir que vindria cada dues setmanes i que passaria tres dies al palau. Sikbi va aprofitar l’ocasió per poder parlar amb aquella nena però no la trobava mai.
Aquella tarda va sortir de la seva cambra desprès que Nue Shtra li fes la trena per la cerimònia de comiat pel comerciant. I va ser llavors quan la va veure. La nena estava mirant per la finestra del passadís que donava al jardí de les flors. Sikbi s’hi va acostar.
-Hola.-Va dir la nena- Em podries ensenyar el camí per arribar a aquest jardí d’aquí?
-Sí, vine, segueix-me - Van baixar les escales i van creuar tres passadissos fins que van arribar a el jardí de les flors. –Ja hem arribat.
-Gràcies, necessitava estar a l’aire lliure- I es va asseure a sota un arbre.
Sikbi la va seguir. S’hi va asseure al costat i li va dir-Encara no m’has dit com et dius.
La nena la va mirar i li va dir- Per què creieu que em serviria dir-li el nom a una princesa que no se’n recordarà la propera vegada?-Sikbi va callar. Mai ningú li havia respost de tal manera.- Però si ho vols saber... Em dic Lishadrishna.
Sikbi li va dir:
-Jo sóc Sikbi.-I li va fer un gran somriure-Tens un nom molt bonic.
-És el mateix nom que el de la meva mare l’únic que canvia és la segona i, la meva mare es deia Lishadreshna. Però va morir quan vaig néixer. Per cert, em pots dir Lishadri.
I van parlar fins que el banquet de comiat va començar.