FOC

Li picaven els ulls, també li costava respirar. Intentava trobar la sortida d’aquell laberint vermell però els seus ulls no ho permetien, per molt que els forcés l’únic que podia veure era una habitació plena de flames que formaven un cercle al seu voltant i no la deixaven sortir. El fum se li embolicava a la gola i no podia cridar no podia demanar ajuda. Volia plorar però els ulls secs i irritats no ho permetien. Ara si, havia d’admetre que a no ser que algú la rescatés de les flames moriria allà, cremant-se lentament i no volia, no volia patir tant, preferia morir de qualsevol manera menys d'aquella, sempre ho havia dit i no canviaria mai d’opinió. Va notar un dolor molt fort al braç dret, sabia que les flames no tardarien en tirar-se’li a sobre de fet ja havien començat. El dolor de la cremada s’anava fent més fort i va ser llavors quan li van venir els records de la seva vida, curta, però plena. En aquell instant els seus ulls es van tornar plorosos, una llàgrima li va caure sobre la camisa. Es va eixugar els ulls. Llavors va poder veure la finestra de l’habitació. S’hi va acostar i la va obrir. L’aire gèlid de l’hivern li va xocar a la cara. Ella va agafar aire, va netejar-se els pulmons. Es va enfilar a la finestra, va mirar a baix, un petit riu passava per sota, podia ser la seva salvació. Un flama violenta li va cremar l’esquena sobtadament, ella va fer un crit de dolor i va saltar. L’aigua estava congelada, sentia per tot el cos petites punxades que li causaven un dolor profund. Va intentar nedar cap a les pedres de l’altre costat del riu, però les cames no li responien, els braços estaven adolorits i ella estava cansada. De cop va notar que s’enfonsava, per culpa de l’esgotament i el dolor no va oposar resistència i es va enfonsar lentament dins d’aquell riu.