Els dofins de terra

Un relat de: güitxi

*


Els dofins de terra,
blaus com el mar,
travessen
ones de sorra,
signant el seu nom
en el full blanc,
on s'explica la seva historia.




. ~ ~ . . ~ . . . s

. ~ . . ~ . . . n

. . ~ . ~ . i

. ~ . ~ f

. ~ . o

~ . D






Comentaris

  • No és un comentari, és una proposta[Ofensiu]
    nuriagau | 17-03-2010

    Alguns dels relataires d'RC ens estem plantejant publicar un llibre de Bubok que contingués relats dels relataires joves com tu per Sant Jordi. Si a tu també t'agradaria participar en aquest projecte, digues als teus pares que mirin el fòrum i que es posin en contacte amb nosaltres al més aviat possible.

    Si coneixes altres relataires que puguin estar interessats, no dubtis a fer-ho saber. Malgrat les presses, ens agradaria que hi participessin el major nombre d'escriptors.

    Gràcies, jove relataire

  • Nonna_Carme | 11-05-2009 | Valoració: 10

    però una delícia de poema. Et felicito mil vegades.
    Un petó.
    Nonna

  • Hola, Paula![Ofensiu]
    nuriagau | 11-05-2009 | Valoració: 10

    Un poema encisador, com tu, Paula. Dedicats a uns dels animals favorits dels nens, oi? Són simpàtics, intel·ligents i comunicatius.

    Enhorabona pel poema!

    Núria

    PS: Et puc posar deures? M'han assegurat que Una mona fugaç és un conte que t'agradarà. Coneixes l'autora?

  • Hola güitxi,[Ofensiu]
    Xantalam | 11-05-2009

    Quina sorpresa tan agradable, llegir aquest poema bellíssim. Et felicito, i t'animo a que ens regalis més poemes.

    Un petonàs!

    Xantalam

  • M'agrada la teva poesia![Ofensiu]
    Jubal | 09-02-2009

    Molt maca, en sèrio. Si segueixes escrivint (i publicant), ja tens un lector assegurat!

    I mira q ahir abans d'entrar al restaurant em vas dir q no escrivies.... q només escrivia la mama... ai que et creixerà el nas! jeje
    Escrius, potser poquet, però molt bé.


    Júbal

  • kispar fidu | 01-02-2009

    dofins de terra! bonica imatge i combinació!

    i combinació també de versos i unes onades blaves com la mar, amb un mot dissimulat :)


    ajà! així la organitzadora del concurs de sopar de lletres del dia de la Trobada de Poemes il·lustrats a Premià també volta per la pàgina, eh!

    i vindrà amb la resta de la family a la trobada calçotaireee!

    ens veurem doncs!

    fins diumenge!
    gem's kispareta (dofineta també)

  • això és poesia[Ofensiu]
    ANEROL | 12-10-2007 | Valoració: 10

    amb imatges precioses
    un petonàs

  • Llibre | 12-10-2007

    Hola güitxi!

    Feia molt de temps que volia passar a fer-te una visiteta per aquest raconet que tens a Relastencatalà, però no trobava mai el moment. Saps per què? Bé... tu ja saps que jo sóc professora d'excursions, oi? Doncs he estat molt embolicada perquè en l'última sortida que vaig fer em vaig trobar amb un problema immens.

    Resulta que vam anar a una muntanya a explorar una cova, i quan ja marxàvem, una de les nenes del grup no hi era. Vaig entrar de nou a la cova per buscar-la, i al final, després de caminar i caminar per molts passadissos i galeries, la vaig veure. No li passava res, no. Només que s'havia entretingut i s'havia perdut.

    Vam començar a caminar les dues cap a la sortida... però aleshores, quan ja érem a punt de veure la llum del sol, em vaig trobar que un drac immens de tres caps em barrava el pas.

    Buf! La sort és que dels tres caps, dos estaven dormint. Però el cap despert em va dir que si volia passar, havia de dir-li la frase secreta. La clau.

    Jo no tenia ni idea, és clar. Però me'l vaig mirar atentament, provant d'esbrinar, en la seva mirada, quina podia ser aquesta clau que ens permetria, a la nena del grup (que estava molt i molt espantada) i a mi, sortir a l'exterior.

    El cap despert del drac tenia la pell escamosa, de color verd pàl·lid. Els morros eren d'un to marronós, bastant fosc, i la mirada... buf!... aquella mirada sí que feia por! Els ulls els tenia ametllats, molts estirats. I aleshores ho vaig tenir clar. Vaig pensar quina podia ser la clau secreta per poder creuar aquell tros de camí i sortir de la cova.

    I ben decidida li vaig dir: XUPITO LEGALO!

    Va llençar un crit esgarrifós (suposo que li va fer ràbia que l'encertés), però em va deixar passar.

    Ai... i això per què t'ho explicava?

    Bé... no ho sé... ara no ho recordo.

    Però vinga, va: anem per feina. Aquest poema teu m'ha fet veure dofins entre la sorra. Me'ls he imaginat, saltant d'una duna a l'altra, fent cabrioles per l'aire i dibuixant noms a l'arena.

    És un poema bonic. I la manera com l'acabes, amb aquest dibuix que sembla que es mogui com els dofins, i el mot SNIFOD deixant-se caure a poc a poc per l'espai de la llibreta (o de la pantalla), encara el fa més bonic.

    Felicitats, güichi! M'ha agradat molt llegir-te. Un altre dia tornaré a fer-te una visiteta... però a veure si escrius alguna altra cosa, eh!

    Un petó,

    LLIBRE

  • ostres!![Ofensiu]
    EstelMDR | 07-09-2007 | Valoració: 8

    I nomes tens 8 anyets??

    doncs és molt maco el poemet!


    m'encanta tu segueix que retires a ta mare!

  • Ja diuen que els testos s'assemblen a les olles...[Ofensiu]
    angie | 15-03-2007

    o el que és el mateix... com es nota que tens una mare que t'ha ensenyat a estimar la poesia i l'escriptura.
    Un preciós títol per a un poema on els dofins salten al full i signen amb tota la imaginació que un caparró fresc com el teu és capaç de veure.

    Felicitats i petons!

    angie

  • OOOOOOOHHHHH!!!![Ofensiu]
    l'home d'arena | 15-03-2007 | Valoració: 10

    que no seràn dofins els teus dits?
    i per aixó escriuen gota a gota, preciós i lluent, aquest poema-meravella?

    Un bes, poetessa!

  • mar - montse assens | 19-01-2007 | Valoració: 10

    m'agrada moltíssim la teva poesia

    i la signatura dels dofins també

    espero que segueixis escrivint molts més poemes... i contes... i relats...

    un petó ben gran, preciosa

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de güitxi

güitxi

6 Relats

40 Comentaris

10893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
quelcom de mi ?
doncs sóc :
una personeta de 12 anys

i res més
............................................


mar (la meva mare)
JKR (el meu germà)
Kyra (la meva cosina)


Algú especial
............................................