1000 estrelles

En un planeta molt llunyà hi vivia una nena que es deia Estel. Tenia 10 anys, era alta, de cabells castanys i amb els ulls verds.

Ella vivia en una casa amb els seus pares i les seves dues germanes: la més gran es deia Estrella i la més petita es deia Lluna

L'Estel cada dia sortia a passejar i recollia estrelles per a utilitzar-les com a espelmes i fer llum a casa seva, però aquell dia no en va trobar cap.
Va arribar a casa i de seguida els va explicar als seus pares el que passava, però ells no la creien fins que van sortir i no en van veure cap.

Tots plegats, les tres germanes i els pares, van pensar i pensar... però no hi trobaven cap solució senzilla.

L'Estel, aquella nit no va poder dormir gens ni mica i va anar on eren les seves germanes. Les tres juntes van estar parlant del que havia passat i al final es van adormir.

Quan es van llevar pel matí, els seus pares ja estaven llevats i els havien preparat l'esmorzar.

La germana petita, la Lluna, es va recordar que tenia una estrella petitona al calaix de la tauleta de nit per quan tenia por i estava a les fosques. La va anar a agafar i els la va portar.

L'Estrella va dir que de petita havia sentit que si plantaves una estrella en naixien 1000 més. I així ho van fer, però no van pensar de regar-la i no van néixer les estrelles.

Al cap d'unes quantes setmanes va ploure i com l'estrella seguia plantada en van aparèixer 1000 més.

L'alcalde les va felicitar per la seva tasca i llavors tothom d'arreu les coneixia i des d'aleshores sempre hi ha estrelles al cel.